Tot i que en l'última copa del món, jugada a Nova Zelanda fa només tres mesos, es va tornar a manifestar la superioritat del sud sobre el nord en el rugbi mundial, el Sis Nacions d'aquest any té arguments més que suficients per convertir-se en un torneig espectacular i gratificant. Tots els grans equips europeus arrosseguen comptes pendents no només de la copa del món, sinó del torneig de l'any passat, com la sonada derrota de França a Itàlia. Precisament el primer partit, avui a París, enfrontarà el combinat francès, que estrena seleccionador (Philippe Saint-Andre), i l'italià, que dirigeix un tècnic ben conegut per l'afició catalana, Jacques Brunel, l'home que va portar la USAP a conquerir el Top 14 el 2009. A França no només pensen en una revenja de la humiliació del 2011 (això vol dir passar-los literalment per sobre), sinó en el títol. Les seves principals armes són les mateixes que van exhibir en la copa del món, la força de la línia de centre comandada per Thierry Dusautoir i Julien Bonnaire, i el talent natural de Iatxvili, Trinh-Duc o Morgan Parra

Al costat de França l'altre combinat que apareix com a favorit és el País de Gal·les, el 15 que va fer un joc més atractiu en la copa del món i que va ser injustament eliminat en les semifinals pels francesos (9-8). De fet, el Gal·les-França de l'última jornada, el 17 de març, podria ser ben bé el partit que decidís el campionat i fins i tot el Grand Slam (guanyar els cinc partits). Abans, però, tots dos tindran molta feina. D'entrada, els joves gal·lesos hauran de fer valer el seu talent a Dublín, en el derbi celta per antonomàsia. Els irlandesos fa dies que ploren la baixa del jugador europeu més emblemàtic, Brian O'Driscoll. Sense ell, el jove Jonathan Sexton reclama tot el protagonisme com a líder d'un equip que en l'última copa del món va combinar agressivitat en els placatges, joventut, experiència i ambició. El seu problema és que tenen el pitjor calendari de tots els aspirants, amb visites a París i Londres.

Escòcia i Anglaterra, que juguen avui a Edimburg la seva tradicional copa Calcuta, juguen més per la glòria d'aquest centenari trofeu que no pas per les seves possibilitats reals. Els anglesos estan en plena renovació general. Tot i que per noms, disposen d'un formació fenomenal, sobretot a la davantera, és un equip que s'està construint i fins i tot l'entrenador, Stuart Lancaster, és provisional.

Els escocesos, per la seva banda, fa anys que travessen el seu propi desert tot i els esforços d'Andy Robinson per construir un equip fiable. Les seves esperances es basen en la potència de Richie Gray a la davantera, un jugador cada vegada més determinant, i l'experiència de Dan Parks en la posició de mig d'obertura.

Amb tot, per talent, físic, noms i palmarès els anglesos semblen més forts. Per això, l'actitud del públic a Murrayfield i la intensitat dels locals pot igualar la balança o decantar-la.