Hoquei sobre herba

Sofia Maccari

Jugadora d'hoquei herba, subcampiona olímpica.

“Molts catalans haurien volgut fer com jo”

Va celebrar la plata olímpica amb una estelada lligada a la cintura en record dels set anys que va passar a Terrassa

Abans de retirar-se vol tornar a jugar a l'Atlètic

Vaig viure aquí molts anys, em van tractar molt bé i sempre que puc tinc un record. Si he estat en uns Jocs també ha estat gràcies a ells
M'agrada la història, he preguntat sobre la de Catalunya, m'he sentit molt a gust aquí i tot això m'ha fet una mica més catalana
Sóc antimadridista perquè no m'agrada gens ni el seu equip ni com són dins del camp. El Barça és diferent, un exemple per a tothom

Va jugar set temporades a l'Atlètic Terrassa (2002-2009) però Sofia Maccari (Buenos Aires, 3-7-1984) ha transcendit l'àmbit de l'hoquei sobre herba a partir del moment que va celebrar la plata olímpica amb una estelada a la cintura. Argentina compromesa amb el fet nacional català, parla –i escriu– un català de primera amb un somriure permanent. Futbolera, del River Plate, del Barça i antimadridista, diu que sempre que pugui aportarà el seu gra de sorra perquè Catalunya visqui en plenitud.

Com va anar que ho celebrés amb una estelada?
Estava jugant la final i de cop, a la tribuna, vaig veure un noi amb una estelada. No el coneixia de res, però vaig pensar que la hi demanaria per pujar al podi. El pobre noi no entenia res. “Aquesta?”, deia, sense creure-s'ho. Me la va llançar i me la vaig lligar a la cintura. Al podi no permetien banderes, però quan vam baixar me la vaig lligar i després em vaig fer unes fotos per enviar-les a la gent de l'Atlètic i a les meves amigues. Quan l'hi vaig tornar, li vaig explicar la meva vida, a aquell noi, que era de Barcelona. Va ser molt maco.
Pensava que aquest gest tindria tanta repercussió?
La veritat és que no. Em va trucar una amiga meva d'aquí. “Sofi, has vist que has sortit a tot arreu?” Jo no en tenia ni idea. Em va agradar molt fer-ho com a demostració d'estima a tota la gent d'aquí, perquè me'ls estimo molt. Si algú s'ho ha pres malament, ho sento molt...
Res a veure amb tota la polèmica al voltant d'Àlex Fàbregas?
No, però estic al cas de tot el que li va passar. Són coses molt diferents. Jo sóc argentina, vaig viure aquí molts anys, em van tractar molt bé i sempre tinc un record per a la gent d'aquí. Si he estat en uns Jocs Olímpics en part és també gràcies a ells.
És conscient que molts esportistes catalans també haurien volgut mostrar una estelada a Londres i no ho van fer per por de represàlies?
Aquest és un tema complicat per a un esportista català. Per mi és una mica més fàcil perquè no visc aquí. Però sé que hi ha molts esportistes catalans que ho haurien volgut fer, perquè se senten molt catalans. I lamentablement avui tampoc no poden competir amb Catalunya.
D'on li ve aquest compromís i fins on arriba?
M'agrada molt la manera de fer dels catalans. La ideologia, la cultura. M'hi he sentit molt a gust, molt implicada. Vaig estar treballant molt a l'Atlètic, amb nens i amb gent gran, i crec que haver estat molt a prop d'aquesta gent m'ha fet sentir molt catalana. I sempre hi he aportat el que he pogut. M'agrada molt la història, he preguntat molt sobre Catalunya i tot això m'ha fet una mica més catalana. Estic molt lluny, a l'Argentina, però vinc sempre que puc, parlo català, estic amb gent d'aquí i si puc anar a una manifestació, doncs hi vaig.
Aquest bagatge ja el tenia quan va arribar de l'Argentina?
No, no tenia ni idea de la història de Catalunya. Jo venia a Espanya. El meu germà també venia a viure a Barcelona i ell sí que sabia alguna cosa més. Abans de venir ja em va advertir que anàvem a un lloc que no era ben bé Espanya, que tenia particularitats. I jo li responia que no, que anàvem a Espanya, i no entenia res. Va ser quan vaig ser aquí que vaig començar a interessar-me, a preguntar. I em va agradar molt.
Van venir fugint del corralito o per altres motius?
El meu germà ja havia estat a Barcelona, i li havia agradat molt. Volia viure-hi amb la seva dona. Però jo vaig venir per l'hoquei i prou.
Li molesta que li fem més entrevistes ara pel tema de l'estelada que no pas en set anys de jugadora de l'Atlètic?
No. És normal. Sóc conscient que a la gent li va agradar el que vaig fer. No m'enfado.
Per què el nom de Las Leonas per a la selecció argentina?
El nom va néixer als Jocs de Sydney, l'any 2000, perquè volien representar temperament, actitud, saber cuidar-se... tot el que té una lleona. Va néixer així i així se'ns coneix a tot arreu.
L'hoquei herba a l'Argentina té el mateix impacte que aquí?
Allà és amateur. No cobrem res. Les internacionals tenim una beca mensual, però del club, res. A nivell de selecció, ara, econòmicament estem bé. Las Leonas tenim molta repercussió perquè guanyem, però sempre està present que som amateurs.
Pot ser que l'esport argentí estigui fent passos per recuperar les seves figures escampades pel món?
Sí. Tenim molts bons jugadors en la majoria d'esports i ara podem tornar i entrenar amb les seleccions.
Quan jugava a l'Atlètic Terrassa, en algun moment li van plantejar jugar amb la selecció espanyola?
No, ningú me'n va parlar mai.
L'haurien posat en un compromís?
Em sembla que no ho hauria acceptat. Però és que jo tampoc m'hauria imaginat mai que arribaria a jugar amb la selecció argentina. Ho veia molt difícil.
Es planteja tornar a jugar aquí o, veient com va tot, se n'oblida?
M'agradaria molt tornar com a mínim una temporada més a l'Atlètic. Em sembla que hi ha molta feina a fer, sobretot en noies, perquè els nois són molt bons.
Que la selecció espanyola femenina no fos a Londres entrava en els càlculs?
L'hoquei ha crescut molt a nivell internacional. La va deixar fora la selecció belga, que temps enrere no era res i ara ha treballat molt. Però la selecció espanyola té gent molt jove i anirà endavant.
Com van, aquests dies, a Terrassa?
Molt bé. Hi he estat set anys, m'hi ne sentit molt còmoda. És un lloc tranquil però que et permet fer moltes coses. Conec molta gent i m'hi sento com a casa.
Doncs, com és que se'n tornés a l'Argentina?
L'estiu del 2009 hi vaig anar de vacances, pensant que tornaria. Quan estava jugant amb el meu club d'allà [San Fernando, a Buenos Aires] em truquen de la federació i em diuen que podria entrar en la selecció. Però m'havia de quedar allà perquè era l'any del mundial. I amb molta pena i tristor vaig decidir quedar-m'hi. Teníem molts viatges, molts entrenaments i molta competència entre les jugadores. Si volia un lloc a la selecció, m'havia de quedar.
Canvio de tema: què passa amb Messi a l'Argentina?
Que la gent no entén res. Ahir vaig veure la final de la supercopa a Terrassa, al bar on vaig sempre [l'entrevista es va fer dijous] i m'agrada que aquí la gent se l'estimi molt. Pot jugar un partit malament i no passa res, és el millor del món. A l'Argentina li costa més tenir aquesta estima. Sembla que hagi de guanyar un mundial per ser el millor del món, i estem molt lluny d'això. És un altre equip, un altre joc. Crec que Messi està molt bé aquí, i es nota molt.
És antimadridista perquè Messi juga amb el Barça?
Sóc antimadridista perquè no m'agrada gens el seu equip, ni com són dins del camp. El Barça és diferent, no només pel seu joc, sinó per com es comporta en el camp. És un exemple per a tothom.
Quan s'acabi l'hoquei, què farà?
Ep, que encara no s'acaba! Però segurament seré periodista. M'agrada el periodisme i ja he treballat una mica d'això. He començat a estudiar, però a poc a poc, perquè l'hoquei m'està absorbint molt.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)