Futbol sala

Eurocopa de futbol sala

2007

Ser els millors a Portugal

ACTUACIÓ DECISIVA Els tres jugadors catalans van participar activament en la victòria del combinat espanyol CORONACIÓ MUNDIAL La consecució del quart títol europeu, a banda de ser vigents campions del món, els consolidava com a potència mundial

Andreu Linares va aconseguir el gol decisiu que donava l'empat en la semifinal contra Portugal


Javi Rodríguez

Actuació final

1 gol

Equip actual

Kuwait Club

Càrrec

Jugador

Andreu Linares

Actuació final

3 gols

Equip actual

C. de Toledo

Càrrec

Entrenador juvenil

Jordi Torras

Actuació final

1 gol

Equip actual

FC Barcelona

Càrrec

Jugador


Tres jugadors catalans van participar activament en un dels rècords històrics del futbol sala espanyol. Javi Rodríguez, Andreu Linares i Jordi Torras van ser coronats com a campions d'Europa a Portugal. La selecció espanyola va completar un torneig pràcticament impecable, en una fase de grups en què va quedar primera amb set punts (dues victòries i un empat) i va haver de suar sang per classificar-se in extremis per a la final. Precisament, el partit decisiu contra Itàlia va ser dels més plàcids del torneig, i la victòria, ratificada amb un 1-3, mai es va veure en perill. Els gols dels catalans van ser imprescindibles perquè el combinat espanyol acabés assolint el títol. Sense aquests gols, la història probablement hauria estat diferent. Hi destaca per sobre de tot l'importantíssim gol de l'empat que va aconseguir Andreu Linares contra l'amfitriona, Portugal, en les semifinals (2-2) que certificava la remuntada en tan sols dos minuts, quan en quedaven tres per al final. La loteria dels penals, en aquest cas, va decidir que el combinat espanyol accedís a l'anhelada final, i Portugal es va haver de conformar a disputar el partit pel tercer i quart lloc contra Rússia.

Gols decisius

El mateix Linares, amb tres gols, va ser un dels màxims golejadors de l'europeu, i pràcticament tots van ser decisius. L'un, el ja comentat contra Portugal en les semifinals; i l'altre, el gol que certificava l'empat contra Sèrbia en la segona fase de la jornada de grups. Sense aquest gol, Espanya hauria quedat segona i s'hauria vist les cares en les semifinals contra Itàlia, i la història ben bé hauria pogut ser una altra de molt diferent. Una altra diana decisiva és la que va aconseguir Javi Rodríguez, que va marcar el tercer i últim gol de la final –l'únic que va aconseguir en tot el torneig–, que gairebé sentenciava el matx a favor dels espanyols. Només Feller, el porter italià, va aconseguir escurçar distàncies a deu minuts del final marcant l'1-3 definitiu, però no n'hi va haver prou. Una bona defensa espanyola en la recta final del partit va acabar de certificar la victòria. Per la seva banda, Jordi Torras va aconseguir el quart gol en la golejada a Ucraïna (6-2) en la primera jornada de la fase de grups. Amb aquest títol, la selecció espanyola va aconseguir lluir un palmarès d'autèntic escàndol. Campiona d'Europa per quarta vegada en la seva història (1996, 2001, 2005 i 2007), a banda de ser la vigent campiona del món. Eren, en total, cinc finals consecutives cantant la mítica cançó de Queen We are the champions. Tot va començar a Guatemala l'any 2000, quan la selecció va vèncer la totpoderosa Brasil per 4-3. A partir d'aquí, sempre que havia arribat a la final, va sentir l'himne des de l'esglaó més alt del podi: or europeu a Moscou 2001 (2-1 contra Ucraïna), or en el mundial 2004 a Taipei (2-1 contra Itàlia), or en l'Eurocopa d'Ostrava 2005 (2-1 contra Rússia) i, finalment, l'or continental a Portugal. Pel camí, Espanya només va perdre l'europeu del 2003, quan va caure en les semifinals del torneig.

Camí difícil, torneig impecable

Per guanyar l'Eurocopa a Portugal no va tenir un camí de roses. En la fase de grups es va desfer amb solvència d'Ucraïna (6-2), però va empatar en la segona jornada contra Sèrbia (1-1). L'empat in extremis dels serbis va obligar el conjunt espanyol a golejar Rússia (1-4) per aconseguir la primera posició del grup, amb set punts, certificant el seu accés a les semifinals, en les quals se les va veure amb els amfitrions. Aquest va ser el partit més complicat de tota la competició. Espanya va aconseguir la gesta d'empatar un 2-0 en contra quan faltaven poc menys de cinc minuts per al final. Daniel i Andreu Linares obligaven a anar a la loteria dels penals per decidir qui passaria a la final. La victòria per 4-3 va certificar l'accés. En la final, Espanya es va haver d'enfrontar amb Itàlia, que es va desfer de Rússia (2-0) en les semifinals. La final contra Itàlia, lluny del patiment que van suposar els partits contra Sèrbia o Portugal, va tenir un dominador clar: Espanya. Els gols de Marcelo, Daniel i Javi Rodríguez certificaven una victòria que, tot i que el porter italià Feller escurçava diferències a més de deu minuts per al final, en cap moment es va veure en perill. La selecció espanyola va guanyar amb solvència i no va patir pel títol, tot i la insistència en els últims minuts d'Itàlia per escurçar la diferència en el resultat. Així doncs, els jugadors catalans es van erigir en peces molt importants dins l'entramat tàctic del combinat espanyol, i van participar de manera activa en el triomf final. El seu pes a l'equip va ser decisiu i no es concep un període tan prolífic de títols sense la presència d'aquests jugadors. La seva aportació es va veure recompensada en forma de victòries, uns fruits que va recollir, de manera merescuda, la selecció espanyola. El seu talent, combinat amb l'esforç, els ha reservat un lloc en la història d'aquest esport.

El present (i futur) de tres jugadors històrics

Dels tres jugadors catalans de futbol sala que van participar en l'europeu de Portugal, només un continua al seu equip de llavors, el FC Barcelona: Jordi Torras. Tots tres eren al Barça aquell 2007, i tots tres van deixar una empremta profunda al seu club d'origen. Per la seva banda, Javi Rodríguez ja feia un any que havia tornat a la seva terra, Barcelona, per estar a prop dels seus i va abandonar el Playas de Castelló FS, equip que l'havia format com a jugador i que li va permetre guanyar-ho gairebé tot. Amb Marc Carmona d'entrenador i, coincidint amb l'auge de la secció del Barça arran de l'arribada de Sandro Rosell a la presidència del club, l'any 2011 Javi Rodríguez ho va guanyar tot, aquest cop com a capità, incloent-hi la UEFA Futsal, la Champions del futbol sala. Després d'aquest any triomfal, Javi Rodríguez va firmar pel Kuwait Club, als 38 anys, per una temporada amb opció a una altra. Recentment –el 26 d'agost–, el jugador de Santa Coloma va confirmar en el seu compte de Twitter que el Consell Superior d'Esports (CSD) li havia concedit la medalla d'or al mèrit esportiu pels èxits aconseguits en tota la seva carrera. El cas d'Andreu Linares és més extens. Va marxar del Barça per jugar a diversos clubs d'Espanya, fins que va decidir penjar les botes per seguir des de les banquetes. Després d'una breu experiència com a entrenador del Bargas FS, actualment dirigeix l'equip juvenil nacional del Ciudad de Toledo. En el seu Twitter, una fotografia immortalitza la coronació d'Espanya a Portugal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)