“Els diners no fan la felicitat”, deia un usapista de tota la vida de Torroella de la Salanca, amb el cap entre les mans, després del final del partit a Montjuïc que col·loca el club de Perpinyà al caire de l'abisme. “Te confondes, companh”, responia un occità de Toló més content que un gínjol amb el triomf còmode del seu equip. La USAP i el Toló són les dues cares d'una mateixa moneda. Tots dos clubs tenen una història centenària vinculada a les seves comunitats. Tots dos van passar a mans de milionaris amb la promesa de glòria i estrelles. El cas del Toló és una història d'èxit (amb una inversió molt superior a la de la USAP, tot sigui dit). Primeres figures mundials i la copa d'Europa són el resultat de la compra del Toló pel magnat editorial Mourad Boudjellal. El cas de la USAP és tot el contrari. François Rivière va aconseguir la majoria de les accions del club però la seva inversió milionària ha resultat un fracàs. I no només esportiu. L'equip està a punt de perdre la categoria per primer cop a la seva història (només la USAP i el Tolosa no han baixat mai a segona). S'ho jugarà tot a una carta, a l'última jornada davant el totpoderós Clarmont. Un descens implicaria la pèrdua dels patrocinadors més importants, la qual cosa derivaria en una fugida de figures i de talents. És molt difícil tornar a primera sense pressupost i sense bons jugadors. Per a més inri, Rivière va apostar per encarregar la gestió a uns dirigents que no són catalans, ni entenen la catalanitat de la USAP. Han sotmès la institució a un procés de “descatalanització” que ha provocat estralls. Quan més se la necessita, l'afició ha donat l'esquena al club. Els seguidors catalans sempre han considerat la USAP un reducte on poden viure la seva identitat catalana sense cap impediment. Ho he comprovat a bastament durant anys a les tribunes de l'estadi. Si el club es buida de catalanitat perd la seva essència, la seva ànima. Algú es pot imaginar el Barça sense cap lligam amb Catalunya? Com a resultat de tot plegat, l'Aimé Giral no s'omple mai, i l'entrada del Lluís Companys d'ahir va ser la més fluixa des que la USAP va decidir jugar a Barcelona. El director general, el parisenc Sylvain Deroeux, es vanagloriava divendres a les pàgines de L'Indépendant d'haver-se “emancipat del Barça” a l'hora de jugar a Barcelona. Vistos els resultats, tant esportius com de convocatòria, potser el nou amo del club, el Sr. Rivière, hauria de retornar a la USAP la seva ànima catalana. La necessitarà per buscar el miracle a Clarmont d'Alvèrnia, o per treballar-se el retorn a primera si el desastre es fa inevitable.