FANGATAPU APIKOTOA ‘TAPU'
JUGADOR DE LA UE SANTBOIANA
“Els rivals ens tenen més respecte que l'any passat”
Tapu ha començat el curs intractable, s'ha carregat la Santboiana a l'esquena i és un dels factors clau per entendre l'inici de lliga demolidor de l'equip
El jugador tongalès té la copa del món del 2015 entre cella i cella
Una llarga trajectòria
Fangatapu Apikotoa va començar a jugar a rugbi als dotze anys. Des d'aleshores ha anat forjant una llarga carrera que l'ha dut a diversos països europeus. Va iniciar-se al Marist Rugby Club de Tonga i va fer el salt a Europa gràcies al Pau francès. Aleshores, va passar a les files del Conventry anglès i va tornar a Tonga per jugar al Tautahi Gold. L'últim equip en què va militar abans d'arribar a la Santboiana va ser l'Amatori Alghero italià.
Els veterans guien els joves tant a dins com a fora del camp. Aquesta combinació és de gran ajuda per a l'equip
La temporada passada va ser complicada al Baldiri Aleu de Sant Boi. El degà del rugbi estatal va tenir una primera part del curs molt difícil, farcida de lesions i de contratemps, i la Santboiana va coquetejar durant diverses jornades amb el descens a la divisió d'honor B del rugbi espanyol. No tenia bona pinta la temporada fins que, de l'illa oceànica de Tonga, va arribar un àngel de la guarda que va agafar les regnes de la nau de Sant Boi i es va convertir en peça clau per redreçar el rumb. Ara, Fangatapu Apikotoa (31 d'agost del 1983), Tapu, com el coneix el món del rugbi, encara la seva segona temporada a Sant Boi, on l'equip s'ha mostrat intractable en l'inici del nou curs: quatre partits, quatre victòries.
Com es troba? Com ha començat la nova temporada?
Enguany em trobo molt millor. Em sento millor amb el meu cos. L'any passat vaig estar convivint amb unes molèsties, però aquest any em sento perfecte.
I l'equip ho agraeix: 4 victòries en 4 partits. S'ho esperaven?
Era el primer objectiu que ens havíem marcat. Ara ja l'hem assolit. L'altre és que siguem tots una família, tant a dins com fora del camp. L'equip ho està fent molt bé i els nous jugadors s'estan adaptant bé. Aquesta temporada l'hem començat molt millor que la passada.
Triomfs contundents i victòries contra rivals de molt nivell. Això farà que els rivals els tinguin molt en compte?
I tant! Pel que hem fet fins ara, segur. Tothom ens mira. A més, hem guanyat dos partits a fora i això és molt bo. De ben segur que els rivals es posen nerviosos quan han de jugar contra nosaltres. Ens tenen respecte.
I què haurien de millorar?
Tenim moltíssimes coses a millorar. Al camp, hem de ser més forts i treballar molt més intensament. En els entrenaments, el cos tècnic ens marca graons de treball i els anem assolint a poc a poc. Cada partit és un graó més per superar i assolir.
Com veu l'equip?
Tenim sis o set jugadors experimentats que ajuden els més joves a desenvolupar les seves habilitats. I això també passa fora del camp. Aquesta combinació és de gran ajuda per a l'equip.
Vostè és un dels que té molta experiència. Quins consells dóna als més joves?
La millor manera d'aprendre a jugar a rugbi és aprenent dels grans. Això ho he viscut des de petit. Sobretot, en el desenvolupament de les habilitats. A més d'això, els dic que entrenin fort i que no abaixin mai els braços. Que no es rendeixin.
Com se sent a Catalunya?
Hi estic molt a gust. És diferent dels altres llocs on he estat. Espero que segueixi sent així en els propers mesos. La gent és bona i el menjar m'agrada.
Per què va triar la Santboiana?
Durant el novembre del 2013 estava jugant a Tonga, em vaig lesionar i vaig estar dos mesos aturat. El Lewis Williams (actual entrenador de la UE Santboiana) va contactar amb mi perquè ja ens coneixíem d'altres èpoques i em va dir de venir a jugar a la Santboiana. Vaig dir que sí.
La Santboiana i la lliga espanyola són els millors llocs per preparar la copa del món d'Anglaterra i Gal·les del 2015?
No és rellevant l'equip en què jugues, el més important és com entrenes i com et sents. Si et sents preparat per jugar una copa del món, endavant.
Per vostè, què representa vestir la samarreta del seu país i jugar una copa del món?
És una oportunitat molt gran per mi i per a tots els meus companys de la selecció. Ja fa deu anys que hi jugo, però sempre és especial representar el lloc on has nascut i crescut.
Allà hi va començar a jugar. És un fet comú?
Totalment. A Tonga, el rugbi és l'esport majoritari.
També ha jugat a França, Itàlia, i Anglaterra. Quines diferències troba entre la cultura de rugbi de cada país?
Hi ha molta diferència en la manera de viure'l, però no gaires en aspectes tàctics. El rugbi de Tonga és molt físic, el rugbi espanyol és veloç i aprofita molt els jugadors ràpids... A Anglaterra hi ha molta varietat de tipus de joc i és on hi ha més nivell. Tots tenen alguna cosa que cal tenir en compte.
Què troba a faltar de Tonga?
Per sobre de tot, la família. Per mi, és una de les coses més importants que hi ha.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,19 abril 2024