Set victòries seguides en les set primeres jornades és una cosa que no es veia a Sant Boi des de la temporada 2004/2005, en què l'equip van acabar sent campió, sota el guiatge de Tommy Garcia. En aquella ocasió la ratxa es va allargar fins a l'onzena jornada, quan els catalans van cedir al terreny de joc del VRAC Quesos Entrepinares, a Valladolid, per 14-11 el 27 de febrer del 2005. D'aquella plantilla no queda cap jugador, tot i que en el planter del club s'estava forjant un grup de jugadors que són els que estan permetent a l'equip disposar d'un potencial encara més gran que el d'aquell conjunt que va encadenar dos títols.

Respecte d'aquell equip, liderat pel menut Carles Badia, i aquella temporada hi ha diferències notables. La més rellevant és que aquell campionat la lliga era de dos equips menys (10) i el campió es decidia al final de la lliga regular. L'actual play-off pel títol no es va incorporar al campionat fins la temporada 2012/2013.

La marxa triomfal del degà del rugbi català en aquests primers tres mesos s'explica, segons els mateixos jugadors, per la barreja de jugadors forans de molt de talent i plenament integrats al joc col·lectiu i l'esclat dels més joves, que en els dos últims anys el tècnic Lewis Williams no ha tingut por de col·locar en totes les situacions possibles. Així, la retirada dels dos últims capitans (Pol Massoni i Marc Puigbert), aquesta segona provisional, ha servit per donar encara més responsabilitat i minuts als jugadors més joves. Com en molts altres equips de la divisió d'honor la procedència dels jugadors forans és diversa. A Sant Boi n'hi ha de set països diferents: Nova Zelanda, França, Tonga, Geòrgia, Holanda, Anglaterra i Romania. El mig d'obertura internacional Tapu (Tonga) és el que està destacant més en totes les facetes de joc, lidera les estadístiques de punts, marques i minuts. Williams, però, ja ha donat minuts a 28 jugadors en aquestes primeres set jornades. La lesió de Phipps –el quart jugador amb més minuts–de diumenge contra el Cisneros –es va fracturar la mandíbula– és el primer entrebanc seriós per a l'equip, que d'aquí a dues jornades (16 de novembre) visita el camp del seu principal rival, El Salvador, que també ha guanyat tots els partits jugats i s'entreveu com l'altre gran candidat al títol davant la fragilitat mostrada pel VRAC, el campió de les últimes tres lligues.