El col·locador morellenc de 36 anys Jordi Gens, que viu la seva tercera aventura en la lliga iraniana de voleibol, és l'exemple més estrambòtic dels quilòmetres que han de fer els jugadors catalans de qualitat per jugar a l'elit des que el Sant Pere i Sant Pau de Tarragona i el Barça van renunciar a la màxima categoria l'estiu del 2011. Orfes de referents, els catalans s'han de desplaçar per seguir el camí del professionalisme, encara que sigui, en ocasions, precari –no és el cas de l'Iran–. Si bé en les dues ocasions anteriors Gens va jugar amb el Paykan, ara milita al Mizan, tercer de la lliga. El tarragoní, que té fixada la seva residència a Atenes, va debutar en l'elit als 18 anys a les files del Sant Pere i Sant Pau de Tarragona i, des de llavors, ha militat també en les lligues francesa –el curs passat va jugar al Rennes–, la grega i la xipriota –campió amb l'Anorthosis–. En el voleibol iranià, malauradament famós perquè el govern va condemnar una noia a presó simplement per intentar veure un partit masculí acusant-la de propaganda contra el règim, hi ha només nou estrangers. Malgrat que els drets humans no evolucionen, el nivell del voleibol, en canvi, ha crescut sensiblement. La selecció iraniana és la desena del rànquing mundial –Espanya és 36a.

Un altre veterà que enguany ha decidit fugir per primera vegada de la superlliga espanyola és el lliure palafrugellenc Francesc Llenas, que defensa els colors dels Centurions del Narbona, que lluiten per mantenir-se en la lliga francesa –12è i antepenúltim–. Feia temps que l'equip vigilava de prop Llenas, que s'ha fet un tip de guanyar títols amb el CAI Terol i que també va militar a l'Unicaja Almeria, l'Elx, l'Andorra i el CN Sabadell, veritable bressol de jugadors catalans d'elit. Abans, havia jugat al juvenil del Barça un any. L'internacional ha apostat pel canvi motivat per la qualitat del campionat francès, “una de les millors lligues del món”.

El jugador català de més projecció internacional aquests anys ha estat l'oposat barceloní Iban Pérez. Juga per tercera temporada consecutiva al Nantes –13è i penúltim– i abans també va tastar el campionat italià amb el Perugia, el Milan i el Corigliano, al marge de les experiències en la superlliga espanyola amb el Palma, l'Unicaja Almeria el Vecindario. Pérez ha adquirit una gran notorietat internacional. Va ser campió d'Europa el 2007 amb Espanya i també va ser el màxim anotador del mundial 2010 i el millor atacant de la lliga europea el 2012, paraules majors. Acumula 245 partits amb la selecció espanyola.

A França hi podem trobar per segona temporada el sabadellenc Gerard Osorio, receptor de l'Asul Volley de Lió, que ocupa una brillant quarta posició. Un altre representant de l'èxode és el sabadellenc Dani Rocamora, que milita al SK Posojilnica, tercer en la lliga austríaca i que juga la lliga de campions. Rocamora és un oposat de molta potència que el curs passat va ser campió de copa amb l'Unicaja Almeria. De fet, format al CN Sabadell i que també va jugar amb el Sant Pere i Sant Pau juvenil i el Roca, amb 26 anys exemplifica el rodamón català. Ha jugat a l'Andorra, el Numància, el CAI Terol, el Vibo Valentia italià, l'Unicaja i el Bottrop de la Bundesliga. Ha estat 91 cops internacional.

De la mateixa manera, ha acceptat el repte el descarat col·locador tarragoní format al planter del Sant Pere i Sant Pau Carles Mora, que triomfa en la Bundesliga amb el SVG Lüneburg (5è) després de passar per l'Eivissa i el CAI Terol. O l'excentral del CAI Terol Chemi Sugranyes, que milita al Volley-Asse Lennik, tercer en la lliga belga, després d'haver estat un bastió al Barça i deixar l'equip aragonès de manera unilateral a mitjan curs passat per falta de minuts per provar sort a Finlàndia.