Mireia Belmonte torna a ser per mèrits propis protagonista de les fites esportives més destacades de l'any. La badalonina, de 24 anys, ha prosseguit durant el 2014 el seu procés de creixement per confirmar no només que és la millor nedadora catalana de la història, sinó un dels grans referents esportius del país de tots els temps. A diferència de la temporada anterior, Belmonte s'ha pogut centrar exclusivament en el vessant esportiu des del primer moment i els resultats han excel·lit. El tècnic francès Fred Vergnoux ha sabut modelar el seu talent amb una enorme competitivitat i capacitat de sacrifici. La nedadora de l'UCAM Fuensanta es troba en el zenit de la seva carrera i tot fa pensar que en els dos pròxims cursos, amb el mundial de Kazan 2015 i els Jocs de Rio 2016 a l'horitzó, encara elevarà més el llistó del seus registres.

Belmonte ha continuat apostant per programes molt exigents i ambiciosos encara que en algun moment li hagin pogut jugar una mala passada. “Com més proves, més possibilitats de medalla”, és una de la seves màximes. Amb aquest objectiu s'ha obert a explorar altres vies fora de la piscina i la millor evidència va ser la seva medalla de bronze en els 5 km d'aigües obertes en l'europeu de Berlín. Un magnífic pròleg del que vindria a continuació en la natació en línia. En el seu hàbitat natural, la catalana va afegir cinc medalles més a la seva col·lecció: dues d'or (1.500 m lliure i 200 m papallona), dues de plata (800 m lliure i 400 m estils) i una de bronze (400 m lliure). La millor notícia per a la delegació catalana és que rere l'enorme figura de Belmonte van treure el cap dues nedadores més: Judith Ignacio (CN Sabadell), plata en els 200 m papallona, i Jessica Vall (CN Sant Andreu), que als 25 anys ha completat el millor any de la seva trajectòria i ho va certificar amb una medalla de bronze en els 200 m braça.

L'èxit en l'europeu de Berlín va ser el tret de sortida a un tram final d'any per emmarcar. Belmonte va viatjar directament de la capital alemanya a Doha, on va iniciar la copa del món de piscina curta. En aquesta gira va obtenir fins a 30 medalles. Una magnífica preparació per posar-hi el colofó en el mundial de Doha, en què va assolir quatre títols (400 m i 800 m lliure, 200 m papallona i 400 m estils) i dues plusmarques mundials. A aquests registres universals (200 m papallona i 400 m estils) encara hi va afegir un tercer (1.500 m) en el campionat estatal.

Si en la carrera de Belmonte no hi ha temporada de transició que valgui, en la natació sincronitzada espanyola s'ha notat la fase de renovació de l'equip. En l'europeu es va tornar a fer ple de medalles, amb dues plates i dos bronzes. Ona Carbonell va reforçar el seu paper de líder de l'equip i amb el seu solo va retallar diferències amb l'intocable russa Svetlana Romaixina, però en el duet format amb la debutant Paula Klamburg, l'equip i el combo es va baixar un graó respecte de l'emergent conjunt ucraïnès que va deixar una sensació agredolça.