Penso en un tema de regulacions i intervencionisme. Hi ha un excés i això és el que estan patint els clubs esportius.

És evident que el teixit esportiu és essencial, dóna vida, dóna riquesa, però no té el mateix tractament un club gran que un de petit. Els clubs grans han de tenir la seva regulació, les seves estructures professionals, però hi ha clubs petits i associacions sense ànim de lucre que si realment han de complir totes aquestes normatives, regles i lleis acabaran ofegats i desapareixeran. Això és el que no es pot permetre. S'han de buscar instruments perquè aquestes petites entitats puguin seguir endavant, perquè són l'arrel de l'esport i de la seva pràctica.

El perill que molts clubs desapareguin. És injust. Les normes s'han d'adaptar a la realitat. És impossible que un club petit faci front a declaracions d'impostos, llibres de comptabilitat i molts altres aspectes quan no tenen les infraestructures. Són gent que dedica el seu temps lliure desinteressadament.

Sorprèn no només en el cas de Catalunya, sinó també en altres comunitats autònomes. És evident que aquí segurament hi ha segones lectures i també és evident que a l'Estat espanyol no hi ha cap pes de situació esportiva, de clubs i de llicències, entre d'altres, que surti tan perjudicada com Catalunya. Com és el cas amb l'exemple de la llicència única. Treure una font d'ingressos de les federacions catalanes per enriquir les federacions espanyoles sorprèn i va castigant i desgastant el ventall de recursos de les federacions catalanes.

Serien similars, però cada un dimensionat a la seva escala. Si parlem d'handbol, únicament seria el Barça el que podria complir totes aquestes normatives, però a partir d'aquí pel que fa l'handbol de les categories juvenils, cadets i altres seria realment complicat tot el tema de retribucions, de llicències, de pagaments d'impost de societats i altres aspectes com l'RC. Són traves molt greus pel que fa a l'essència del que tothom vol: practicar esport.