Dura, dura... perquè vinc de ser júnior i ara sí que ja hem trobaré amb tothom. He anat a uns europeus, a un mundial júnior... i ara, sent absolut, anar a una competició d'aquest nivell és complicat, les mínimes són molt més dures, però ho afronto amb il·lusió. Tot i que es presenta dura, es presenta molt bona perquè hi ha una opció que és brutal. Hi ha una plaça per al 4x200 m lliure de Rio, es va classificar el relleu de la selecció espanyola i els que siguin els quatre primers en el rànquing per temps aniran a Rio a nedar el relleu. Jo de moment tinc la sisena millor marca i miraré d'avançar posicions.

És un primer pas dur, però està bé. Està molt complicat fer les mínimes individuals aquest any, però això del relleu no està gaire lluny. Sóc a un segon i mig de la quarta marca, però no seré l'únic que ho intentarà, tothom hi vol anar i competirà per a això.

A mi des de petit m'han agradat molt les travessies, les aigües obertes. Sempre havia intentat fer les dues coses i ho havia combinat bastant bé. Ara les distàncies es van separant més, en piscina la meva prova es el 200, i els 400 també, i, en canvi, en aigües obertes, a mesura que et vas fent gran, les distàncies van pujant i de júnior serien set quilòmetres i mig, i ara en l'absolut, deu.

Quan vaig entrar al CAR de Sant Cugat va ser a la piscina. Les aigües obertes les faig a l'estiu quan estic de vacances, però no professionalment. Cal dir, però, que aquest any possiblement torni a les aigües obertes si no em classifico per al relleu dels Jocs de Rio.

Ha passat una cosa estranya, en piscina sóc de la categoria absoluta, però en aigües obertes les categories són diferents i encara sóc júnior. Si no em classifico per a Rio deixaré de preparar la piscina i em tornaré a ficar a les aigües obertes per preparar els 7,5 km de l'europeu júnior del juliol. Seria la meva última competició júnior i ho aprofitaria. Fa dos anys que no ho faig, però la veritat és que quan competia en aigües obertes, a més que agrada moltíssim, m'anava molt bé.

La veritat és que no, sóc una de les excepcions. Tothom ja està bastant marcat per quines són les seves proves i quines no. És una cosa que m'agrada molt, que tinc cert marge de canvi per poder decidir, puc nedar des d'uns 100 lliure a uns 1.500 i, fins i tot, en aigües obertes.

Sí, ho vaig fer tot, vaig nedar totes les distancies.

Sí, m'estic entrenant per a això, per això estic al CAR. Allà sí que espero anar a les proves individuals, encara no sé en quines, però podrien ser els 200 i els 400 lliure, i qui sap si alguna cosa d'aigües obertes.

El mundial júnior, i també ser campió europeu infantil d'aigües obertes, és clar. Del mundial júnior, en vaig tornar molt content, tot i que les marques no les vaig millorar gaire. I l'experiència va ser molt bona, una cosa que realment era molt diferent del que estava acostumat. Pel que fa als resultats, vam fer una quarta posició en el 4x200, molt a prop de la tercera. Vam estar allà gairebé a tocar de la medalla i em va motivar molt per seguir treballant i seguir-ho intentant, i a veure si aquest anys puc anar a Rio, seria perfecte. I, si no, a seguir i a Tòquio o on sigui.

Si una cosa és clara és que el millor nivell de la natació estatal es troba aquí, a Catalunya. És d'on surten més nedadors. Hi ha clubs molt forts, sobretot el Sabadell, el Terrassa i el Sant Andreu. En l'àmbit gironí és veritat que els nedadors més destacats hem marxat fora. Jo estic a Mataró, i també hi ha l'Hèctor Ruiz, de Figueres. No hi ha un gran club. Sí que és veritat que l'Olot i el Banyoles són forts, però no es poden comparar. A la zona del Barcelonès i del Maresme el nivell dels clubs és més elevat.

Pel que fa a resultats té fama que és millor l'equip femení que el masculí, i és així, però amb les noves generacions potser s'equilibrarà més. En el mundial júnior un parell de nois van guanyar medalles. El que és clar és que el nivell de la natació pujarà en els propers anys. Jo crec que d'aquí a uns anys hi haurà més gent, i el nivell estatal millorarà en general, i jo espero estar en aquest grupet.

Sí, he començat periodisme. Vaig entrar al CAR amb 14 anys i va costar una mica adaptar-m'hi, tot era nou. Si hi ha alguna cosa que agraeixo al CAR són totes les facilitats que he tingut en els estudis, tot està súper ben coordinat. En un altre lloc no ho podries combinar ni la meitat de bé.

Vaig entrar al CAR amb el grup de la catalana amb el qual he estat fins a l'agost. Estava en el grup de Luis Rodríguez. I ara, en la nova temporada, fa tres mesos, he començat amb José Antonio del Castillo, que porta el grup nacional de l'espanyola. I de moment estic molt content amb el canvi. S'ha incrementat pel que fa a intensitat i temps, però no varia gaire.

La veritat és que no, hi ha molts nedadors que admiro tant pel que fa a tècnica com a marques, però la veritat és que com a ídol no tinc ningú. Sempre em vaig fixant en una cosa d'aquell nedador o veig que aquell altre fa això millor... Intento fixar-me sempre en el millor de cadascú.

La meva debilitat és el tema tècnic en el nivell de viratge i sortida. El que és la natació és el que em va millor, però a l'hora de fer viratges o en la sortida... és aquí on els meus rivals, en l'àmbit estatal no tant, però en l'àmbit internacional sí, m'avantatgen en temps, i aquí és on he de millorar.