Més esport

El boicot de Franco

Si la República va boicotejar els Jocs de Berlín del 1936, el franquisme va fer el mateix amb la cita olímpica de Melbourne del 1956

Tot i que en el rerefons de la decisió hi va pesar la falta de recursos econòmics, l'Espanya franquista va justificar el boicot per la invasió soviètica d'Hongria que es va produir pocs dies abans dels Jocs

Després que el govern de la República hagués decretat el boicot als Jocs Olímpics del 1936 com a mostra de rebuig a la política establerta per Alemanya després de l'accés d'Adolf Hitler a la cancelleria, Franco també va tenir el seu boicot particular en renunciar a la participació espanyola a la cita olímpica que havia de tenir lloc a la ciutat australiana de Melbourne el 1956. En aquest cas, però, el problema no va ser cap discrepància del règim espanyol amb el govern australià, sinó la participació soviètica en uns Jocs Olímpics que s'havien de celebrar pocs dies després de la intervenció de l'URSS a Hongria per aturar la revolta popular que hi havia tingut lloc contra el govern prosoviètic.

Tot i així, més enllà de la raó política esgrimida pel règim per tal de justificar la seva absència en la cita olímpica de Melbourne, en la decisió final de no participar en els Jocs també hi va tenir un pes important el cost econòmic d'enviar una delegació fins a Austràlia i la data de celebració de l'esdeveniment (entre el 22 de novembre i el 8 de desembre), que dificultava, segons el règim feixista, la participació dels esportistes amateurs.

Si bé l'octubre del 1954, quan l'Espanya franquista va rebre la invitació formal dels organitzadors a participar en els Jocs, l'acceptació de la mateixa va ser immediata; l'agost del 1955, la Delegació Nacional d'Esports franquista i el Comitè Olímpic Espanyol van renunciar formalment a participar en els Jocs de Melbourne esgrimint com a arguments l'allunyada situació geogràfica d'Austràlia i unes dates “summament inconvenients” per als atletes amateurs.

Aquesta renúncia, sorprenent després d'uns anys en els quals l'Espanya franquista buscava ser present en el màxim nombre d'organismes i d'esdeveniments internacionals per tal de trencar el seu aïllament i legitimar la seva posició interna, va ser modificada pel Consell de Ministres del govern espanyol, presidit pel general Franco, que el desembre del mateix 1955, va decidir que l'esport estatal estigués present en els Jocs de la setzena Olimpíada. I així va ser, perquè les proves d'equitació d'aquests Jocs es van celebrar l'agost del 1956 a Estocolm, a causa de l'estricta quarantena existent a Austràlia per prevenir la febre aftosa, amb la participació de sis genets espanyols. Poc s'imaginaven aquells sis representants de l'hípica estatal que passarien a la història com els únics participants espanyols en els Jocs del 1956. El 6 de novembre, pocs dies abans que la delegació olímpica espanyola volés cap a Melbourne, les autoritats franquistes van modificar de nou la seva posició i van anunciar el boicot als Jocs. La raó: la invasió soviètica d'Hongria que s'havia produït tot just dos dies abans.

L'Espanya franquista es negava a competir amb esportistes soviètics. Un comunicat de la Delegación Nacional d'Educación Física y Dep'ortes aprofundia, d'acord amb la típica literatura franquista, en les raons del boicot exposant que Espanya no podia participar en uns Jocs mentre el món era testimoni de “la sanguinaria invasión de Hungría, decretada por el comunismo internacional que tanto nos recuerda a la que hace veinte años intentaron consumar en nuestra patria”. El text afegia: “En aquella ocasión era también inminente el comienzo de la Olimpiada, que tuvo por sede Berlín, y de la que estuvo ausente España, entregados sus mejores atletas al supremo deporte de jugarse la vida [...]. Entonces el comunismo internacional eligió nuestro propio solar, Barcelona, para montar una pseudo olimpíada trayéndonos a todos los gerifaltes actuales del comunismo para desarrollar aquí la misma macabra actividad que en estos momentos padece el noble pueblo húngaro. Por estos motivos, y porque España sigue siendo la del 18 de julio de 1936, no puede hacer compatibles horrores sangrientos con desfiles conjuntos, galas y fiestas [...]. España, pues, estará ausente de la Olimpiada de Melbourne como signo de protesta y como reafirmación de los principios que únicamente pueden servir para la paz y la armonía de los pueblos”.

Es confirmava, doncs, l'absència espanyola dels Jocs de Melbourne. La raó esgrimida pel franquisme havia estat la invasió soviètica d'Hongria, però a l'hora de prendre la decisió hi van pesar també dos aspectes importants: la manca de recursos econòmics i l'escassa competitivitat dels esportistes estatals.

La imatge dels tancs soviètics desfilant per Budapest per esclafar la revolta hongaresa va ser un argument que va anar d'allò més bé a les autoritats franquistes per acabar prenent la decisió d'absentar-se de la cita olímpica australiana. Tot i així, el boicot polític a una competició esportiva per evitar coincidir amb la Unió Soviètica es va repetir, anys després, en la primera Eurocopa de futbol (1960) quan les autoritats franquistes es van negar a enfrontar-se amb l'URSS en els quarts d'aquesta competició. Una situació que va canviar, però, el 1964 quan, en l'Eurocopa celebrada a Espanya, la selecció estatal sí que es va enfrontar (i derrotar) amb l'URSS en una final disputada al Santiago Bernabéu sota l'atenta mirada del dictador.

L'obsessió anticomunista del franquisme va proporcionar l'empenta definitiva perquè l'Espanya de 1956 optés per no anar a la cita olímpica de Melbourne. En la decisió de decantar-se finalment pel boicot hi va pesar enormement el fet que el franquisme ja considerava Espanya completament integrada en el concert internacional de països, una de les seves obsessions en accedir al poder després d'haver guanyat la guerra del 36. De fet, el franquisme no temia cap represàlia internacional per no participar en els Jocs. Més aviat tot el contrari, la seva posició reafirmava el paper de “sentinella d'Occident” que el règim pretenia atribuir-se vist el camí que Europa prenia, abocada cada cop més a ser escenari d'una guerra freda entre blocs amb sistemes econòmics i polítics antagònics.

L'Espanya franquista no va ser, però, l'única que va boicotejar Melbourne. La seva posició de no participar en la cita olímpica en protesta per la invasió soviètica d'Hongria també va ser secundada per Suïssa i Holanda, dos països que tenien, però, sistemes polítics ben diferents del que hi havia vigent a l'Estat espanyol. Un altre esdeveniment internacional succeït pocs dies abans de l'inici dels Jocs, la invasió d'Egipte per part de tropes britàniques, franceses i israelianes després de la nacionalització del canal de Suez, va provocar el boicot d'Egipte, l'Iraq i el Líban. A més, la Xina maoista també va boicotejar la cita per la participació de Taiwan sota la denominació de República de la Xina. Els boicots evidenciaven l'estreta vinculació entre esport i política internacional, uns lligams que el franquisme sempre va voler utilitzar per legitimar la seva posició, en aquest cas, d'oposició ferotge al comunisme soviètic. Franco ja tenia el seu particular boicot olímpic.

1955
renúncia.
Si bé l'octubre del 1954, quan l'Espanya franquista va rebre la invitació formal dels organitzadors a participar en els Jocs, l'acceptació de la mateixa va ser immediata; l'agost del 1955, la Delegació Nacional d'Esports franquista i el Comitè Olímpic Espanyol van renunciar formalment a participar en els Jocs de Melbourne esgrimint com a arguments l'allunyada situació geogràfica d'Austràlia i unes dates “summament inconvenients” per als atletes amateurs.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)