L’aigua és font de vida

Marc Márquez (Honda) va brillar en el Gran Premi de San Marino com el gran campió que és i va aconseguir una victòria magistral amb la qual recupera el lideratge del campionat. El pilot de Cervera no es va conformar amb la segona posició que ocupava fins a l’última volta i va decidir atacar Danilo Petrucci (Ducati), que havia liderat la cursa fins llavors. La maniobra li va sortir bé i Márquez va sumar la quarta victòria del curs, amb la qual se situa amb 199 punts. Andrea Dovizioso (Ducati) va acabar tercer i té els mateixos punts i victòries que el català, però la diferència de segons llocs –en té un menys– l’aparta del lideratge. Maverick Viñales (Yamaha), molt competitiu en els entrenaments, no se’n va sortir sobre l’asfalt moll i no va poder lluitar per la victòria en cap moment. L’empordanès va ser quart i conserva la tercera posició del mundial.

Márquez va fer una bona sortida i es va situar primer al final de la recta, però Lorenzo (Ducati) el va sorprendre i el va superar en el segon revolt. El mallorquí, en un segon pla tota la temporada, va rodar a ritme de volta ràpida fins que va assolir un avantatge de gairebé cinc segons. En el sisè revolt de la setena volta, però, va caure i Petrucci, que havia superat Márquez en la volta anterior, va assumir el lideratge. En aquell moment, Viñales ja havia reculat fins al setè lloc, mentre que el de Cervera, segon, feia gestos al seu box perquè preparessin la segona moto, tot i que finalment no va caldre fer el canvi.

La caiguda del mallorquí va deixar en un estat d’aparent apatia els tres pilots capdavanters. Ni Dovizioso, que s’havia situat tercer, ni Márquez van donar senyals de voler atacar Petrucci, que seguia líder i camí de la que podia ser la seva primera victòria a Moto GP. A poc a poc, Dovizioso va perdre ritme fins a quedar despenjat dels seus dos rivals. Márquez continuava a menys d’un segon de Petrucci però, cosa molt impròpia en ell, continuava sense ensenyar la poteta. Difícilment un pilot nerviós i ofensiu com ell podia donar per vàlida la segona posició i, malgrat l’estat delicat de la pista i tot el que s’hi jugava, no es va acoquinar i va passar a l’acció just quan començava l’última volta. El campió del món va superar Petrucci al final de la recta. Va ser l’estocada definitiva en el moment precís, després de més de mitja cursa sense cap cos a cos. A Márquez no li va costar obrir forat en l’últim gir i no va haver de patir per assegurar-se la victòria. Maverick Viñales va poder remuntar tres posicions i acabar quart, posició amb què va minimitzar els danys en una cursa que començava favorit.