El segon és el primer de la classe
Nico Rosberg culmina un llarg camí fins a la consagració, havent sabut emergir de l'ombra de Michael Schumacher i Lewis Hamilton
La corona té un valor encara més notable per la dimensió del seu rival
El gran rival de Hamilton hauria de ser Vettel, i no el seu company
Rosberg ha culminat un llarg camí fins a la consagració
Nico va fer el cor fort veient de la puixança de Hamilton
Tenia 17 anys quan va provar un fórmula 1 per primer cop. Abans de la irrupció d'un tal Max Verstappen, Nico Rosberg va ser el conductor més jove de la història que pilotava un monoplaça de la categoria reina. Va ser un Williams, a les acaballes del 2002, com a premi per haver guanyat la F-BMW. Ahir el pilot de Wiesbaden va culminar el llarg camí fins a la consagració en l'Olimp de l'automobilisme, als 31 anys. L'ajustat segon lloc en el GP d'Abu Dhabi li va permetre sentenciar el títol mundial amb la tercera pilota de partit, en l'última prova del curs. Nico va aterrar als Emirats disposat a afrontar el cap de setmana més transcendent de la seva carrera esportiva com una cursa més, i en marxarà embolcallat amb l'aura sobrenatural del campió del món. En endavant, res tornarà a ser el mateix.
Trajectòries desiguals
A diferència del seu company Lewis Hamilton, Rosberg és el campió que més curses ha disputat (206) abans de coronar-se, superant folgadament el rècord anterior de 176 de Mansell, el 1992, i també les 169 curses de Button, el 2009. Per deixar-ne constància, el 2008 Hamilton va ser campió després de 35 curses disputades. Encara no n'ha fet 200 i ja suma tres títols.
Aquestes dades il·lustren la trajectòria desigual de Hamilton i Rosberg en la F-1, abans de compartir el box de Mercedes. L'anglès sempre ha disposat d'un cotxe guanyador –és l'únic pilot de la història que cada any ha guanyat una cursa pel cap baix–, mentre que l'alemany va bregar quatre anys amb Williams abans de fitxar per l'estrella de tres puntes, el 2010. I, un cop a Brackley, va passar tres llargues temporades picant ferro fred fins que Mercedes no va fer el salt qualitatiu. Un salt que va coincidir amb l'arribada, entre d'altres, dels directius Toto Wolff i Niki Lauda, el dissenyador Aldo Costa (despatxat per Ferrari)... i el fitxatge de Hamilton com a substitut de Michael Schumacher.
Allò va tornar a oferir una mostra de la resistència psicològica i la seguretat en si mateix de Nico. Havent jubilat definitivament el pilot de més èxit de la història, el seu nou company era un os encara més feixuc de rosegar, si fos possible. Els números dels dos cursos anteriors en parlen clar. El 2014, Hamilton va ser campió amb onze victòries, per cinc de Rosberg. El 2015, el pilot anglès va sentenciar el títol quan faltaven tres curses, a Austin, amb la desena victòria del curs. Aleshores Rosberg només n'havia guanyat tres.
Capricis de la mecànica
Paradoxalment, l'endemà d'aquella derrota Nico va iniciar el camí cap a la glòria que va culminar ahir. Fent el cor fort veient la puixança del seu company, i plantejant cada cap de setmana de cursa com un fi en si mateix, i no com una escala més d'una llarga travessa, el número dos va saber capgirar l'ordre preestablert i conquerir una corona amb un valor encara més notable per la dimensió del seu rival.
Val a dir que la mecànica no ha estat gens benèvola amb Lewis, que ha patit quatre entrebancs tècnics (Xangai, Sotxi, Spa i Sepang), per només un de Nico (la substitució de la caixa de canvis a Àustria, després d'un xoc en els lliures). Però això no desmereix l'exercici d'aquell vailet que el 2002 ja va parlar ben alt de la seva qualitat de campió del món. Encara que el premi gros hagi trigat tant a arribar.
LES XIFRES
Tan bo i més complet que son pare
Nico Rosberg és el segon fill d'un antic campió del món que també es corona en la F-1, vint anys després que Damon Hill conquerís el títol que el seu pare, Graham Hill, havia guanyat els anys 1962 i 1968. Curiosament, van passar 34 anys entre el primer títol de Graham i el del seu fill, els mateixos que entre l'únic títol de Keke Rosberg, el 1982, i el que Nico va sentenciar ahir.
Tot i que Keke és finlandès, Nico té la nacionalitat alemanya de la seva mare, per bé que ha viscut tota la vida a Mònaco. Tal vegada per això el seu tarannà traspua una confiança cosmopolita. Parla alemany, anglès, francès, italià i castellà. Va estar a punt d'estudiar aerodinàmica a la universitat, i els seus coneixements tècnics li van permetre treure la nota més alta en l'examen escrit d'enginyeria de cursa que Williams fa fer a tots els seus pilots, quan el desembre del 2002 va provar l'FW24-BMW.
Notícies
Dimecres,24 abril 2024