Dakar

Raid

Dakar 2017

Venen revolts

El Dakar americà amb el recorregut més difícil comença avui al Paraguai amb Peterhansel com a gran favorit en cotxes

Nani Roma, Joan Pedrero, Gerard Farrés i Laia Sanz són els principals catalans a seguir

El Dakar “més extrem” de tots els disputats a Amèrica comença avui al Paraguai, el 29è país que acull la mítica prova. Si algun retret se li havia fet al Dakar des que va deixar l'Àfrica és que el seu recorregut era cada cop més semblant al d'un ral·li de velocitat pura, en comptes de donar valor a les dificultats tècniques i a la navegació. El català Marc Coma, director esportiu de la prova, ha entomat el repte de fer-la més africana i en el primer Dakar que ha pogut dissenyar amb temps –en l'última edició va tenir poc marge de maniobra per la proximitat del seu nomenament i per la renúncia del Perú a la cursa– ha presentat el que ell considera el recorregut “més difícil de la història sud-americana del ral·li”. Una setmana a molta altitud i amb grans oscil·lacions tèrmiques, limitació dels sistemes de navegació i molta sorra com a principals dificultats.

Sempre Peterhansel

Si de debò el Dakar és tan extrem com es diu, els pilots amb més experiència poden ser els màxims afavorits d'aquest canvi de rumb. I no hi ha cap pilot més experimentat que Stéphane Peterhansel, l'actual vencedor d'una prova que ja ha guanyat dotze vegades (sis al manillar i sis al volant). El francès, tota una institució al Dakar, tornarà a ser el màxim favorit al volant d'un Peugeot, l'equip més fort de la cursa. A Peterhansel l'acompanyaran les dues grans promeses franceses a rellevar-lo algun dia en el tron, Cyril Despres i Sébastien Loeb, que prendran la sortida del seu tercer i segon Dakar en cotxe, respectivament. Carlos Sainz, acompanyat del copilot català Lucas Cruz, completa la formació de Peugeot amb l'objectiu de repetir la victòria del 2010 després de quatre abandonaments consecutius.

La principal formació rival de Peugeot serà Toyota, amb Nasser Al-Attiyah, Giniel de Villiers i Nani Roma, tots tres vencedors. El qatarià lidera l'equip i és el principal adversari de Peterhansel. El sud-africà ha fet cinc podis en sis anys i mostra una regularitat insultant des del seu debut –dotze cops entre els deu primers des del 2003, amb victòria el 2009–, mentre que el seu company català torna a estar en les travesses per imposar-se en una prova que ja va guanyar al volant (2014).

El tercer equip més poderós de la graella serà Mini, amb el finlandès Mikko Hirvonen, que l'any passat va debutar amb un quart lloc, i l'argentí Orlando Terranova. Xevi Pons (Ford) farà el seu segon Dakar després d'una bona estrena l'any passat, en què va ser 29è, i Isidre Esteve torna a la competició per primer cop des del 2009 amb un Mitsubishi i amb el seu copilot habitual, el calongí Txema Villalobos.

La novetat de les quatre rodes és la nova categoria UTV. Són buguis amb motor de cilindrada reduïda procedent d'una moto, de l'estil del que han pilotat Isidre Esteve i Joan Lascorz. Entre els deu equips n'hi ha tres de catalans.

Price i la resta

L'extraordinària victòria de Toby Price (KTM) en motos l'any passat, en què no va tenir rival, converteix el pilot australià en el gran favorit d'aquesta edició, que tot just serà la tercera que disputarà. El seu principal rival serà Joan Barreda (Honda), l'únic pilot que va gosar infiltrar-se en el duel històric entre Marc Coma i Ciryl Despres, per bé que sense gaires èxits. El castellonenc era el principal favorit en l'edició de l'any passat, en què no hi havia cap campió vigent després de la retirada de Marc Coma, però va abandonar.

Barreda, que encara és el pilot en actiu amb més victòries d'etapa, forma part de l'equip que Honda envia al Dakar, en què també destaca el portuguès Paulo Gonçalves (segon el 2015), el francès Michael Metge i nord-americà Ricky Brabec. L'eslovac Stefan Svitko i els catalans Ivan Cervantes i Gerard Farrés, per KTM; el portuguès Helder Rodrigues i el francès Adrien van Beveren, per Yamaha, i el català Joan Pedrero, per Sherco, també estan entre els favorits al triomf. Com sempre, atenció especial per a Laia Sanz, candidata a acabar entre els deu primers com ja va fer el 2015.

En camions, l'holandès Gerard de Rooy, amb el català Moi Torrallardona entre els seus copilots, intentarà revalidar la victòria de l'any passat. Els pilots catalans d'aquesta any seran Jordi Juvanteny i Pep Sabaté.

319
equips inscrits
repartits entre motos (146), quads (37), cotxes (83, inclosos 10 UTV) i camions (50)
1.460
periodistes
acreditats. La cursa té 1.200 d'audiència televisiva (73% fora de l'Amèrica del Sud).
4.093
km d'especials
en la categoria de cotxes. El recorregut total s'enfila fins als 8.823 km.
3
pilots de ral·lis.
amb títols FIA debuten en el Dakar: Conrad Rautenbach,Khalid Al-Qassimi i Nicolás Fuchs.

Brides, potències, suspensions i navegació

En el Dakar la igualtat d'oportunitats es persegueix mitjançant el reglament tècnic. En motos les regles són clares i hi ha qui busca més sofisticació (Honda) i hi ha qui busca la màxima simplicitat i fiabilitat (KTM). En cotxe hi ha molts tipus de vehicle admesos: 4x4 (Mini, Ford, Toyota) i buguis de dues rodes motrius (Peugeot), i motors de gasolina atmosfèrics (Toyota i Ford) i gasoil (tots amb turbo). Les prestacions s'igualen a còpia de restringir l'aire que entra en l'admissió amb una brida. Així es limita la possibilitat de cremar combustible i, en conseqüència, la potència. Els Peugeot (4x2 dièsel) i els Mini (4x4 dièsel) perden un mil·límetre (de 39 a 38) i els Toyota (4x4 gasolina atmosfèric) en guanyen dos (de 36 a 38). Toyota sembla el gran beneficiat (el seu motor passarà clarament dels 400 cavalls) a nivell del mar però en les etapes en altitud, l'absència de turbo el penalitzarà molt més. En canvi, Mini–que l'any passat ja estava al darrere dels Peugeot– ho tindrà complicat per recuperar-se.

L'altre mètode per igualar les possibilitats és actuar sobre les suspensions. Els 4x4 tenen uns recorreguts d'extensió i compressió molt menors que els 4x2. També disposen de rodes de menys diàmetre i, a diferència dels buguis de tracció al darrere, no les poden inflar. Així, un 4x4 és més efectiu quan cal tracció i un 4x2 en els fora pistes i trialeres, on els 4x4 han d'alentir el pas.

L'altra novetat d'aquest any afecta a la navegació. El detector dels punts de pas no avisarà fins que s'estigui a menys de 300 metres (800 fins l'any passat) i només deixarà un rastre dels 1.000 últims metres recorreguts, de manera que si un equip no troba el punt de pas no tindrà la solució de recular fins la referència anterior i tornar a començar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)