Ser més ràpid sent més lent
Fórmula 1. La ‘pole' de Hamilton millora de gairebé 3 segons la que va fer el 2016 tot i una velocitat punta 15 km/h menor. És una constant en tots els circuits
Rodes més amples i aerodinàmica optimitzada és la recepta de l'F-1 2017 per tenir curses més espectaculars i monoplaces més agressius que permetin que els millors pilots marquin la diferència. Després de quatre curses, els objectius estan ben enfocats. Els monoplaces són més ràpids, radicalment més ràpids. La pole de Hamilton (1:19.149) és gairebé tres segons millor que la que va fer ell mateix un any enrere (1:22.000). La d'ahir representa una velocitat mitjana de 221,7 km/h, pels 204,4 d'ara fa un any. Espectacular.
No és una particularitat del traçat català. Les millors voltes de qualificació i de cursa dels quatre primers GP del 2017 han estat una mitjana del 2,65% més ràpides que les equivalents del 2016, en condicions climàtiques equivalents. Per a qui li sembli poc, traduït en temps, no són dècimes sinó segons.
Quan menys és més
On menys s'han baixat els temps és en la qualificació de Bahrain però en tot cas són set dècimes. En l'altre extrem, la volta ràpida en cursa a Xangai, 4,5 segons més ràpida.
I tot això, amb monoplaces més lents en velocitat punta. Amb dades de les cinc qualificacions i quatre curses disputades fins ara, en vuit dels nou casos la velocitat màxima del pilot més ràpid ha estat inferior. Ahir, radicalment menor. La punta més alta la va registrar Vettel (326,5) i la del 2016 va ser de Pascal Wehrlein (341,5). Són 15 km/h menys, la diferència més gran de totes les disponibles i una prova que al circuit de Barcelona-Catalunya tenir molta càrrega aerodinàmica és fonamental. I la càrrega aerodinàmica penalitza la velocitat punta, per bé que al final de la volta surt a compte. La pèrdua de velocitat màxima s'explica, sobretot, per la pitjor penetració en l'aire de les rodes més amples i l'aerodinàmica revisada.
Revolts a fons
Amb 15 km/h menys de velocitat punta, és fàcil imaginar que baixar tres segons per volta només és possible passant més de pressa pels revolts. Molt més. En els més ràpids, de 30 a 40 km/h més, una diferència visible a cop d'ull. El revolt 3 del traçat català –el curvone a la dreta després de la essa a final de recta– és paradigmàtic. Ara els pilots el fan amb el peu a baix, al preu de suportar una acceleració lateral de 5g (g equival a la gravetat, uns 10 metres per segon al quadrat).
Notícies
Divendres,19 abril 2024