Fórmula 1

fórmula 1

gp d'espanya - montmeló

“Les curses haurien de ser així”

El GP del Circuit de Barcelona-Catalunya ofereix el primer enfrontament a la pista entre Hamilton i Vettel

L'alemany supera l'anglès en la sortida, i més endavant el Mercedes i el Ferrari lluiten cos a cos dos cops

Lewis Hamilton i Sebastian Vettel són els únics múltiples campions del món de F-1 de l'últim decenni –tres títols per al pilot de Mercedes, quatre per al de Ferrari–. Tanmateix, la categoria reina de l'automobilisme no havia viscut un duel cara a cara entre tots dos fins ahir. El GP del Circuit de Barcelona-Catalunya va ser un enfrontament d'alta volada entre els dos líders del mundial. Vettel va superar Hamilton en la sortida i va mantenir el primer lloc després de la primera aturada a boxs. Mercedes va replicar canviant l'estratègia de Hamilton, que va muntar el compost tou en la tirada final i va avançar el Ferrari, calçat amb el mitjà (més dur i, per tant, més lent), quan faltaven vint-i-dues voltes. La incertesa es va mantenir fins al final, però la degradació de les cobertes toves del Mercedes no va ser prou forta i Ferrari no va gosar fer una tercera aturada per anar a totes en els últims girs.

“Les curses haurien de ser així”, va asseverar el vencedor dalt del podi, responent a la pregunta de l'ídol local Pedro de la Rosa. Encara sota els efectes de l'esclat d'un duel d'alta volada, ho va repetir dos cops. Només 3.5 segons van separar el Mercedes número 44 del Ferrari número 5 sota la bandera de quadres. Un marge prou minso, si es té en compte que Daniel Ricciardo, tercer, va cedir un minut llarg, i va ser l'últim pilot que va acabar en la volta del líder. Feia nou anys (Silverstone 2008) que només els ocupants del podi no eren doblats, en una cursa sota la pluja que també es va endur Lewis.

La raó que el quart classificat –un Sergio Pérez cada cop més gran– ja fos doblat va ser que tres dels candidats més ferms a lluitar pel tercer esglaó del podi no van acabar la cursa. Kimi Räikkönen i Max Verstappen van topar en el primer revolt, quan Valtteri Bottas va empènyer el seu compatriota de Ferrari i aquest va envestir el Red Bull del gran triomfador de l'any passat a Montmeló. En la segona meitat de la prova, Bottas va trencar el motor –era un de vell que li havien muntat dissabte, quan el nou va tenir una fuita d'aigua–, però abans havia aplanat el camí del seu company, amb un tap cridaner a Vettel que va provocar la primera de les maniobres que van fer posar dempeus els 95.000 espectadors de la cursa.

Vettel, per l'herba

Més ben dit, la primera acció emocionant va ser la sortida. Allà Vettel va guanyar el lloc a Hamilton per dins. L'alemany va treure suc del nou sistema d'arrencada de l'SF70H –una lleva de l'embragatge més precisa– i va tibar de valent, amb un gran ritme. Les simulacions del box remot de Ferrari a Maranello –un grup de tècnics que es dedica a mastegar dades en temps real per generar possibles tàctiques– donaven vencedor a Vettel, i el tetracampió semblava donar-los la raó. L'equip italià va arriscar fent la primera aturada força aviat, en la volta 14, per evitar que Hamilton se'ls avancés i pogués desbancar el Ferrari aprofitant la velocitat extra d'un joc de rodes nou.

Això va relegar Vettel rere Ricciardo i Bottas. A l'australià el va superar de seguida, però el finlandès va fer mèrits parant els peus al Ferrari durant quatre voltes, mentre Hamilton rodava dos segons més ràpid rere seu. “Havia de trobar la manera d'avançar-lo, encara que fos per l'herba”, va explicar l'alemany en acabar la cursa. Dit i fet, es va desempallegar del Mercedes número 77 amb mig Ferrari trepitjant l'herba a la recta principal i el públic entusiasmat.

Però el mal ja estava fet: Vettel havia perdut l'avantatge de rendiment del joc de rodes tou; de retruc, Hamilton havia pogut compensar el dèficit de muntar el compost mitjà, i ara tenia un joc nou de tous per a la tirada final, quan Vettel hauria d'empassar-se les rodes de color blanc.

Hamilton s'hi torna

Tanmateix, arribats a aquest punt, Ferrari encara tenia la paella pel mànec. Però llavors Stoffel Vandoorne no va veure que Felipe Massa l'atacava per l'interior del primer revolt i hi va topar –en el primer gir, el brasiler ja havia tret de la pista l'altre McLaren, de Fernando Alonso, i més tard va entorpir Vettel quan l'anava a doblar, però el sancionat va ser el belga, que perdrà tres llocs en la graella del pròxim GP–. La cursa es va neutralitzar amb el cotxe de seguretat virtual, i quan es va reprendre, Hamilton va fer la segona aturada, imitat per Vettel un gir més tard.

Allò va tornar a escalfar les grades i la pelouse, perquè el Ferrari es va reincorporar a la pista en paral·lel amb el Mercedes i els dos líders del mundial es van arribar a tocar en el primer revolt. Vettel va parar el cop i va mantenir el primer lloc, sense entendre com s'havien volatilitzat els 7.7 segons d'avantatge que encara tenia quan Hamilton s'havia aturat en el gir anterior.

Faltaven 29 voltes. Vettel muntava el pneumàtic mitjà, més lent però més constant; Hamilton, el tou, més ràpid però amb més degradació. L'anglès va aprofitar l'empenta de les seves cobertes més toves per encalçar el Ferrari i atacar-lo sense miraments, amb l'ajut del DRS. “No he pogut fer res! M'ha passat pel damunt com un tren!”, va lamentar Vettel per la ràdio, en perdre el primer lloc. Encara planava el dubte de si les rodes toves de Hamilton aguantarien fins al final. Van aguantar, fins al punt que l'anglès es va permetre el luxe de fer la millor volta en el 64è del 66 girs, 0.081 més ràpid que el millor registre del seu rival de vermell. Així va acabar el primer duel cos a cos dels dos aspirants al títol d'enguany, en una cursa amb més de 30 avançaments, plena d'incertesa i emoció. Els qui en saben ho tenen clar: les curses haurien de ser totes així.

94.623
aficionats
van seguir ahir la cursa. Són 7.378 més que el 2016. En tot el cap de setmana s'ha arribat als 177.964 (12.955 més).

Per emmarcar

El duel entre Vettel i Hamilton ja és història, com el de Mansell i Senna a Montmeló, el 1991.

Per oblidar

En el primer aniversari del seu triomf a Catalunya, Verstappen va fer una volta, i encara gràcies.

Barreja d'emocions

Thomas, un petit seguidor francès de Ferrari, de sis anys, trigarà a oblidar el GP del Circuit de Barcelona-Catalunya. Les càmeres de televisió el van enfocar plorant desconsolat quan Kimi Räikkönen va quedar a l'estacada en el primer revolt, amb la suspensió trencada. Més tard, les llàgrimes van esdevenir un esclat de joia, quan l'altre Ferrari, de Vettel, va avançar Bottas per l'herba. Però el millor encara havia d'arribar, perquè la realització televisiva de la F-1 el va anar a buscar a la tribuna per dur-lo al pàdoc, amb la seva mare, per tal que pogués conèixer el pilot finlandès. L'anècdota és una nova mostra del nou tarannà de la F-1, orientat del tot al gaudi dels espectadors que viuen les curses en directe, als circuits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.