A Mònaco la confiança és un element tan preuat com la càrrega aerodinàmica, imprescindible per tal que el bòlid es cruspeixi els revolts del traçat urbà sense titubejos. Ferrari va demostrar ahir que va ben servit de totes dues coses. Sebastian Vettel va fer el millor temps en la segona sessió –la més representativa–, rebaixant de nou dècimes l’anterior rècord absolut de la pista, que tenia Daniel Ricciardo des de l’any passat. L’australià de Red Bull va ser segon, però a gairebé mig segon del Ferrari número 5.

En canvi, els Mercedes van tocar sostre en la primera sessió –en la qual Vettel, segon, va reconèixer que el seu pilotatge havia estat un xic erràtic– i es van enfonsar en la segona, amb Lewis Hamilton vuitè i Valtteri Bottas, desè. Per trobar les fletxes de plata tan enrere en una segona sessió de lliures cal recular dos anys: el 2015, a Singapur, Lewis va ser quart i Nico Rosberg, setè. L’equip de l’estrella va atribuir la davallada entre una sessió i l’altra a un canvi de reglatges errat. “Per alguna raó, no podíem fer treballar els pneumàtics”, va lamentar Hamilton, que va cedir més d’un segon a Vettel.

Entre la munió de pilots que van superar els Mercedes en la segona sessió, van sorprendre especialment els Toro Rosso. Daniil Kviat i Carlos Sainz ja s’havien lluït al matí, tots dos entre els deu primers malgrat que només van calçar el compost supertou, unes set dècimes més lent que l’ultratou que feia servir la resta. A la tarda, per fi amb les rodes de color morat, el rus i el madrileny van ser quart i cinquè, respectivament, lloant l’equilibri del bòlid de Faenza en el circuit urbà.