El solista de l’orquestra

Una simfonia amb totes les notes i un solista de primera, Maverick Viñales. Líder amb més d’una cursa de marge tot i haver sumat ja un zero, la instantània conciliació entre l’empordanès, la Yamaha i el seu equip tècnic ha fet que el domini projectat en aquest terç inicial del campionat hagi estat impactant: “El més positiu per a mi és que en cada sortida a pista em sento millor amb la moto.” Ho deia a Mugello, la primera cursa en què obertament el pilot gironí va endreçar el diumenge pensant en el títol: “Podia atacar el Dovi, però no em volia arriscar més del compte. Tenia ben present on eren el Marc i el Vale.” D’una manera natural i meticulosa amb les circumstàncies, el tarannà de Viñales és avui el de l’home al qual totes li ponen, el contrast amb els seus rivals.

Al costat del box, als molts problemes per harmonitzar el seu pilotatge amb l’última versió de la M1, Rossi hi ha afegit ara la lesió fent motocròs que es va fer després de Le Mans. A Marc Márquez, malgrat una pretemporada molt més rodona en comparació de la de l’any passat, la falta d’acceleració de l’Honda i la dificultat per governar el tren davanter a l’hora d’entrar al revolt, on ha de recuperar tot el que perd fins a arribar-hi, el fan anar de corcoll. El comportament de Pedrosa ha estat fins ara molt més homogeni, de menys a més, una progressió estroncada diumenge a la Toscana amb els problemes amb els neumàtics que van afectar exclusivament les Honda, una màquina molt més severa amb el tren davanter. Unes dificultats que no van tenir les Ducati, en gran mesura perquè Michelin va portar a la prova italiana uns compostos fets a partir dels paràmetres aportats per Ducati, que havia fet uns tests dies abans al traçat italià.

Les màquines oficials assenyalen els paràmetres competitius, i Johann Zarco, nouvingut, gosa contradir-les amb un pilotatge mesurat i la determinació d’un doble campió a cavall de la Yamaha de l’equip Tech 3.