Tres contra dos

Certament, Lewis no podria haver somiat amb una actuació millor per emular el rècord del seu ídol. Vettel havia estat el més ràpid en els lliures del matí, va passar el tall de la Q1 amb el pneumàtic supertou, en comptes de l’ultratou (vuit dècimes més ràpid) i només va fer un intent en la Q2 (la resta en van fer dos). Això li va permetre disposar de tres jocs nous d’ultratous per a la decisiva Q3, i els va utilitzar tots, quan en la Q3 només hi sol haver temps per fer dos intents.

Però ahir Hamilton era intocable. Va fer 1:11.791 en el primer intent, mentre que Vettel havia anat llarg en la forquilla i només havia fet 1:12.423 (amb tot, el millor registre del cap de setmana fins aquell moment). En el segon intent, Seb va quedar a tot just quatre mil·lèsimes de Hamilton, tot i que va haver de fer una correcció. Tot seguit, el número 44 va clavar la volta perfecta, més d’un segon més ràpid que en la Q2. Vettel ho va provar per tercer cop, va entrar una mica passat en el segon revolt i va fer 1:11.789, més ràpid que abans, però a tres dècimes de Lewis. El forat que van obrir amb els seus companys respectius, Bottas i Kimi –només ells van baixar d’1:12– fa palès el nivell estel·lar del duel.