moto gp
gp de catalunya
Els segons són els primers
Andrea Dovizioso s’imposa en unes severes condicions de calor i falta d’adherència a Montmeló, supera Marc Márquez i Dani Pedrosa i venç després de fer-ho a Mugello
Explicava Andrea Dovizioso després de vèncer a Mugello que sí, que havien guanyat però que encara no eren prou competitius. I ho va tornar a repetir ahir malgrat que, quan l’episodi va de córrer en unes condicions de calor i temperatures extremes, sense adherència i on es pot provar tot menys cargolar el puny del gas fins al límit, novament va regnar. De la seva anàlisi, l’italià en diu realisme, sord als que ho qualifiquen de diligència.
Inabordable al quilòmetre de la recta principal, maniobrant als revolts amb la cura exigida pels pneumàtics, Dovizioso es va imposar ahir a Montmeló trobant unes dècimes que ningú pronosticava en les últimes nou voltes i deixant enrere Marc Márquez i Dani Pedrosa. Dominadors en la meitat de la cursa, els dos pilots de Repsol Honda es van haver de conformar a flanquejar l’italià al podi, un botí dolç per al campió del món i amb gust amarg per al vallesà, que durant nou voltes apuntava perpendicular cap al triomf. Lluny del ball d’honor, les Yamaha de Valentino Rossi i Maverick Viñales van maldar per aguantar-se dretes, sempre un segon més lentes que els capdavanters, fent bons els mals auguris dels entrenaments.
Una vegada més, i ja en són unes quantes en només set curses, la llei del test es va complir fil per randa: les Yamaha van dominar a Le Mans, on havien provat dies abans, les Ducati ho van fer a Mugello, on havien provat dies abans, i les Ducati i les Honda al Circuit, on havien provat dies abans. La constant de la variable, Michelin, que en el seu afany de crear el pneumàtic perfecte per a cada traçat ajusta els compostos que porta a les curses basant-se en la informació que té de l’última vegada que una Moto GP va trepitjar el circuit en qüestió.
De més a menys
El cavallet de Jorge Lorenzo i el desequilibri de Danilo Petrucci, que quasi acaba amb ell i Márquez a terra, van adjectivar els primers metres de l’arrencada. Amb Pedrosa dibuixant el revolt inicial abans que ningú, Lorenzo va reaccionar i es va situar líder dos angles més tard, amb Márquez avançant el seu company d’equip i Dovizioso agafat a les Honda. Compactats en un segon, el mallorquí, tossut, va provar inútilment d’escapar-se i, entre la sisena i la setena volta, de pas a pas per l’estadi, va veure com Márquez, Pedrosa, Dovi, Folger i Petrucci el superaven. Sobtadament, bloquejat mentalment, la seva Ducati va abandonar l’1:46 baix de ritme i ja no es va recuperar fins als darrers girs, això sí, a temps per deixar enrere Zarco i Bautista i avançar Folger i Petrucci per acabar entrant quart.
També va ser en el transcurs d’una volta que Márquez va perdre la primera i la segona posició: al final de recta davant Pedrosa i a La Caixa davant Dovi. Va ser amb Aleix Espargaró, desè, trencant el motor i amb el ritme fixat en l’1:46 mig. I amb Pedrosa manant i Folger tancant el grup de quatre, les voltes següents van servir per veure que la Ducati de Dovi era la màquina més espavilada dins del forn vallesà. Pedrosa l’aguantava al final de recta, frenant, però no podia dissimular que les dècimes guanyadores vestien ahir de vermell.
De menys a més
A recer de la velocitat que defineix les motos italianes, precís guardant la posició encarant el primer revolt, amb una mica més de goma que la resta, Dovi va concretar l’avançament definitiu nou voltes abans del final. Una més tard, sent l’únic capaç de baixar de l’1:47 i, en tot cas, de no superar l’1:47.2, el de Forli va enfilar milles cap al seu segon triomf seguit. I en un últim intent per no deixar escapar la possibilitat de la victòria, Márquez passava comptes amb Pedrosa a l’interior del quart revolt amb una acció de manual en el temps i la forma, recuperant aquell segon lloc que dissabte veia com el seu sostre llevat que els astres tinguessin ahir un moment per a ell. Una conjunció que no es va donar perquè Dovizioso, assossegat i ferm, va tirar pel dret i va ordenar el podi cinc voltes abans del final. Amb la pista cremant i l’adherència en carestia, quan cap de les Honda estava en disposició de discutir-li res.