Tornar a guanyar és una sensació molt bonica. Després de dos anys i mig gairebé no tens el record del moment de creuar la meta... són moments molt especials. I dos anys i mig són molt llargs. Quan ho tornes a viure ho valores molt més.

Sí, és el conjunt de molts factors. La mentalitat és un 80% i tenir el cap a lloc, saber disfrutar a dalt de la moto ho és tot. Si estàs bé mentalment és més fàcil estar bé. El xassís Kalex 2016 era molt rígid i costava saber on era el límit, et feia cometre molts errors. I també per com porto jo la moto. Öhlins [proveïdor de suspensions] també ha fet un gran pas. Quan vaig arribar a Moto2 no eren els millors, i ara estem un pas davant de WP [l’altre subministrador]. I també, quan et surten les coses, t’atures a box amb la tranquil·litat de dir que aquí, aquí i allà, la moto em fa això. Quan vas un segon més lent, entres a box que no saps què dir.

Va ser clau l’últim test d’hivern del 2016. A Jerez vam provar els dos xassissos, i amb el nou em notava bé, fort. Acabar bé aquell test em va fer anar a l’hivern amb una altra mentalitat. Em vaig operar dels braços [síndrome compartimental], que m’havien limitat en els finals de cursa. Fa molta ràbia haver-ho preparat tot bé i que per culpa d’un problema als braços no puguis acabar una cursa [Xest 2016] o no puguis donar el cent per cent. Ara sé que aguantaré sense cap problema.

El meu pla és guanyar. Això és molt llarg, hi haurà curses amb pluja, amb fred, amb molta calor, com a Montmeló, on els pneumàtics seran molt importants. Haurem de ser molt intel·ligents i tenir molta paciència. A principi d’any potser no estava al nivell dels altres, sobretot en cursa. Em faltava polir quatre coses. Però hem sabut polir-les i treure’n el màxim partit. Ara és el moment d’aprofitar-ho, sobretot als circuits d’Europa, que ens van millor.

En moments així, dubtes de tot. Soc jo? És la moto? El pneumàtic? Penses que alguna cosa se t’està escapant. No és fàcil. Vas damunt la moto, comences a disfrutar i veus a la pissarra P7, P6... i caiguda. Vinga, tornem a començar. Quan encadenes tantes caigudes no és fàcil recuperar la confiança. El que diran... hi ha moltes coses que et passen pel cap. Hi va haver moments que vaig tocar fons, però vaig saber tenir al voltant la gent adequada per remuntar.

L’equip. Sempre hi he tingut confiança, malgrat que no va ser fàcil renovar. Aquest any espero que sí [riu]. També el meu germà, l’Emili, la família... També em va ajudar molt viure a Cervera, en un poble. Et poden anar malament les coses, però allà ets un més i això et recarrega les piles. Tenir el Marc al costat, que cada dia s’entrena amb tu, que veus que a ell li van bé les coses i a tu no, tot i que estàs fent el mateix... també et fa veure que tot acabarà sortint bé i t’ajuda a no perdre la motivació. Aquest ha estat el meu refugi.

En deute amb l’equip i amb els fans. Hi ha hagut molta gent que no ha deixat de creure en mi. Que venien a la graella, em demanaven una foto i em deien “va, Àlex, tu pots!” I l’equip sempre ha estat oferint-me fer tests aquí i allà. En dos anys de Moto 2 n’he fet molts més que en tres a Moto 3, i és d’agrair que l’equip no perdi la fe ni l’esperança.

Sí, i m’ho esperava. Ell va anar molt bé en la segona meitat del 2016 i aquell ritme que va agafar el conservava. Jo havia de tenir paciència per agafar-lo, cursa a cursa. Aquella experiència, no cometre errors, era una cosa que havia d’aprendre. Ho he après i ara estem a un nivell molt semblant. A Moto 2 ja es veu que s’ha de saber patir. En les primeres curses no estava al seu nivell, però aquells cinquens i quarts llocs són punts que poden ser molt importants.

Avui dia, la possibilitat d’anar a Moto GP hi és, però el meu pla és quedar-me un any més a Moto 2, sigui campió o no. Si em quedés i guanyés, seria un altre títol que tindria. No és fàcil guanyar títols. Avui dia els pilots de Moto 3 i Moto 2 estan fent els passos molt ràpidament. I quan et retires, l’únic que recorda la gent són els títols. Ni les curses, ni els podis ni si vas arribar a l’últim dia amb possibilitats... això només ho recorden quatre entusiastes.

Viñales va fer el pas molt aviat, però té molt de talent i l’ha sabut treure. Va saber patir amb la Suzuki, que era nova, i ha sabut estar allà. Per pujar a Moto GP s’han de tenir les coses molt clares. Has de tenir les armes, perquè hi ha molts factors que decideixen si seràs competitiu. Quan em vegi preparat, quan noti que a Moto 2 ja no hi tinc res més a aprendre, s’haurà de mirar quines possibilitats, quines ofertes i quin material hi ha disponible. Però, de moment, encara tinc coses a aprendre.

Les crítiques eren sobretot al nou traçat. El vell era molt més maco, més espectacular, amb més revolts ràpids. Però si l’escapatòria no era adequada per a aquell revolt ràpid i va passar el que va passar, era millor canviar-ho. La xicana de F-1 està bé, però els murs encara queden molt a prop. Si es vol mantenir, s’hi han de fer reformes. I la xicana nova d’aquest any estava ben situada però mal feta. S’ha de fer amb més cura, sobretot pensant en nosaltres, que tenim caigudes. Pel que fa a la pista, s’hauria de reasfaltar. Posats a demanar, a nosaltres ens agradaria asfalt nou cada any, però ja sabem que no pot ser.