Sebastian Vettel compta amb la velocitat i el ritme palesats pel Ferrari en el Red Bull Ring per enfilar-se dalt de tot del podi en el GP d’Àustria. Per la seva banda, Lewis Hamilton confia que el seu company de Mercedes, Valtteri Bottas, sigui capaç de parar els peus als bòlids vermells i, alhora, que a ell li surti bé la jugada estratègica que l’equip de l’estrella de tres puntes ha rumiat per compensar la sanció de cinc llocs a la graella amb què s’ha entrebancat. Sobre aquests pressupostos es planteja la novena entrega del mundial de F-1. D’emoció, n’hi haurà de sobres.

De fet, l’entrenament cronometrat prometia un final no apte per a cardíacs, però l’avaria de Romain Grosjean en els últims instants de la Q3 va fer onejar les banderes grogues i va obligar tots els pilots a fer avortar el segon intent, de manera que la graella va quedar configurada amb els temps de la primera temptativa de la Q3. Bottas havia reblat el clau amb el millor registre del cap de setmana, 1:04.251, però Vettel pràcticament l’havia calcat, en la mateixa dècima. Quan el Haas de Grosjean va quedar a l’estacada al bell mig de la pista, amb el rellotge descomptant els últims segons de la sessió, Vettel va quedar amb un pam de nas. I també Hamilton, que necessitava classificar-se com més amunt millor per tal de suavitzar l’efecte de la penalització que li havia caigut per haver hagut de menester una caixa de canvis nova abans d’hora.

Val a dir, però, que tots dos van perdre unes centèsimes decisives en el primer revolt de l’intent definitiu –van lliscar massa i van perdre empenta pujant sobre el piano–, de manera que hauria estat difícil que milloressin el seu registre de referència. Així doncs, potser l’avaria del pilot francès de Haas els va estalviar haver de justificar l’entrebanc final. Un equip Haas, per cert, que es va confirmar com el millor dels altres, i que hauria pogut col·locar els dos cotxes ben amunt si Kevin Magnussen no hagués trencat la suspensió del cotxe en la Q1, sobre un dels feixucs pianos.