El dilema dels reglatges

A banda del temps imprevisible, una altra característica peculiar de Spa és el compromís que exigeix en els reglatges del cotxe. Ahir en vam tenir una bona mostra. Lewis Hamilton va marcar el millor registre absolut en la segona sessió (tots els pilots amb l’ultratou), però sense establir cap millor parcial. De fet, cal baixar fins al sisè lloc per trobar el pilot més ràpid en el primer i el tercer sectors del traçat, Daniel Ricciardo. L’australià va optar per descarregar les ales del Red Bull, la qual cosa li va permetre volar arran de terra en els trams de peu al ferro del circuit –va coronar Eau Rouge a 311,7 km/h, deixant enrere totes les mecàniques Mercedes–, però tot el que guanyava allà ho perdia amb escreix en el sector central. El seu company, Max Verstappen, va escollir uns reglatges amb més incidència dels alerons i va rodar ni més ni menys que un segon i mig més ràpid que l’altre RB13 en el segon parcial –farcit de revolts llargs i ràpids que demanen càrrega aerodinàmica per enganxar el cotxe a l’asfalt–, compensant de sobres les set dècimes que perdia en velocitat.

A can Ferrari també van usar reglatges diferents en els cotxes de Kimi Räikkönen i Sebastian Vettel, però sense anar tan lluny com Red Bull. El finlandès va rodar amb una mica més de càrrega i va fer el millor parcial absolut en el segon sector, superant sempre el líder del mundial. La conclusió és que dur més càrrega implica fer un millor temps global, tot i que, en la cursa, córrer més descarregat pot ajudar a atacar i defensar-se en les rectes.

A més, Räikkönen va ser el més ràpid al matí, quan els Mercedes no van muntar el compost ultratou. De fet, Hamilton va calcar el temps de Kimi amb el pneumàtic tou, que sobre el paper és 1,4 segons més lent que l’ultratou. Els W08, doncs, van molt bé amb el compost més dur, però no milloren tant com els altres amb l’ultratou, perquè a la tarda Hamilton només va esgarrapar dues dècimes al millor Ferrari.