A dalt d’una moto, cap dona havia batut tots els homes en una cursa d’un campionat del món. Ni a la pista ni fora de la pista. Ana Carrasco (Cehegín, Múrcia, 1997) és qui passarà a la història.

“És l’èxit més important de la meva vida esportiva”, explicava ahir Carrasco des d’Itàlia, on va fer un viatge llampec per a un programa de Mediaset. El telèfon no para i ha d’interrompre la conversa. També a la seu del seu equip, l’ETG Racing, plouen les peticions. I és que Carrasco, probablement la pilot més ràpida que ha competit en el mundial de motociclisme, va ser molt seguida anys enrere, quan es va convertir en la dona més jove que debutava en el mundial de Moto3. Va acabar el 2013 –el seu primer mundial– amb un vuitè lloc a Xest “però aquesta victòria ho supera”.

“Hem demostrat que amb bon material podem estar al davant”, apuntava Carrasco referint-se a una Kawasaki Ninja 300 que a Portimão va assolir el nivell ideal de posada a punt per competir amb Yamaha. “Fins ara Kawasaki estava una mica per sota dels rivals, però l’equip no ha parat de treballar i a Portimão vaig tenir la moto més competitiva de la temporada”, relatava.

I el triomf de Carrasco no es pot relacionar amb cap circumstància favorable, ni va ploure, ni els rivals van caure ni es va escapar des de l’inici. Va lluitar des de la primera volta en un grup en què hi havia els dos pilots que es jugaran el títol (l’italià Alfonso Coppola i el català Marc Garcia), l’alacantí Mika Pérez (quart del campionat) i el madrileny Daniel Valle (sisè). “La meva idea era fer tota l’última volta al davant, perquè l’últim sector em costava. En el penúltim revolt se’m tancava la direcció i a Portimão és molt important el rebuf sortint de l’últim revolt. A tres del final em va passar Marc Garcia, però aquesta vegada el darrer sector em va sortir bé [el seu millor en tota la cursa] i vaig poder guanyar una cursa molt difícil perquè qualsevol dels que estàvem en el grup eren tan ràpids que podien guanyar.”