L’ambició de Max Verstappen li va valer la segona victòria en les últimes quatre curses i, de retruc, va condicionar la resolució del títol entre Sebastian Vettel i Lewis Hamilton en el GP de Mèxic. Amb el Red Bull de l’holandès segon en la graella, intercalat entre el Ferrari número 5 i el Mercedes número 44, es flairava una sortida de vertigen, amb una acceleració de prop de 900 metres abans del primer revolt. Dit i fet, Verstappen va prendre el rebuf de Vettel, el va atacar en el primer revolt i, en superar-lo en el segon, el va descol·locar abans del tercer. Hamilton ho va aprofitar per mirar d’avançar el Ferrari, però l’aleró del bòlid vermell va punxar la roda posterior dreta del W08, en un incident de cursa que els comissaris esportius ni tan sols van investigar.

Els dos aspirants al títol van haver d’aturar-se a boxs al final del primer gir, i el títol va caure a les mans de Hamilton en aquell moment. A Vettel, només li valia acabar primer o segon, però el seu sostre va ser un quart lloc del tot insuficient. Ferrari ni tan sols es va plantejar que Kimi Räikkönen cedís el tercer graó del podi al seu cap de files, atès que ser tercer o quart no canviava res, i el segon era l’altre Mercedes, de Valtteri Bottas. Per si no fos prou, quan faltaven dues voltes Hamilton per fi va superar Fernando Alonso, al final d’un encès duel entre els pilots que deu anys enrere havien estat companys d’equip a McLaren, quan l’asturià ja era bicampió del món i l’anglès tot just debutava en la categoria reina. Llavors Lewis es va enlairar fins al novè lloc, posició que obligava Vettel a guanyar per endarrerir un parell de setmanes el quart títol del seu rival.