Motociclisme

L’anàlisi

El contrast entre Honda i Yamaha

En la pretemporada ha destacat la irregularitat de la Yamaha, però segur que trobaran l’equilibri

Quin campionat ens espera? Pel que hem vist en la pretemporada, és clar que l’Honda ha fet una millora bastant bona amb el motor. És una moto que corre més que l’any passat, que era el punt dèbil que tenia respecte a la Ducati. Tenir més velocitat punta farà que als circuits més ràpids no perdin a la recta tot el que han hagut d’arriscar en la volta per mantenir-se en els temps, una cosa que exigeix molt als pilots. L’Honda ha millorat i la Ducati també ha fet un pas endavant important, però no em sembla que pugui ser tan regular com l’Honda. Hi ha circuits on la moto italiana va molt i molt bé, però en traçats molt revirats i amb revolts de tornada pateix molt.

Les Yamaha són la gran incògnita. L’M1 ha estat sempre la moto més regular i, en canvi, en la pretemporada el que ha destacat és la seva irregularitat: en alguns entrenaments ha anat bé i en d’altres no ha anat gens bé. De tota manera, tard o d’hora trobaran l’equilibri i segur que tant Valentino com Maverick estaran al davant. I molt de compte amb Zarco. Suzuki també ha millorat i hi haurà curses en què serà una moto a seguir. Rins és molt regular i serà molt ràpid, tot i que per guanyar ho tindrà una mica més complicat. KTM segur que continuarà evolucionant, però tot i l’enorme potencial econòmic que tenen i l’excel·lent feina que han fet en només dos anys encara els falta per ser referència. L’interrogant amb Aprilia és que el motor que portaran no el provaran fins a aquest cap de setmana. Ara bé, tot s’ha d’agafar amb pinces, perquè fins a l’últim moment totes les marques proven coses: un basculant, un escapament, la carburació, etc. Totes tenen coses amagades i fins que no es verifiquin i se segellin els motors a Losail no es veurà cap on anirà el potencial real de les motos.

Marc Márquez és favorit? Márquez sempre és favorit, i enguany amb l’Honda com va ho és una mica més. L’any passat deia que seria molt difícil perquè la moto un dia tenia una cosa i l’altre, una altra, i en canvi enguany diu que està molt content amb la moto. Sembla, doncs, que ho hauria de tenir més fàcil, però això de les motos no va així: els pilots no corren sols i una vegada comença la cursa sempre pot passar qualsevol cosa. Comencem el mundial amb la majoria de pilots sense contracte per a l’any vinent. Márquez i Viñales ja han renovat, Rossi ho va fer ahir, a Ducati potser esperaran una mica a veure com arrenca Lorenzo i les altres marques estaran més a l’expectativa. Però poc, perquè com a molt tard al juny ja estarà tot definit. En qualsevol cas, la situació té poca influència pel que fa al campionat. Si no han signat, els pilots guanyadors que queden saben que no tindran problemes per fer-ho, sigui a l’equip que estan o en un altre. La situació influeix en els pilots de segon i tercer nivell, però pilots com Pedrosa, Dovizioso i Lorenzo són gent amb molta experiència i tot això no els afecta. El pilot guanyador i experimentat que pot desenvolupar una moto sempre té espai als equips de fàbrica. El neguit el senten els pilots que estan del deu o el dotze cap enrere. En el seu cas, els nervis i la preocupació són grans. Però els capdavanters estan tranquils també perquè, potser m’equivoco, penso que si no han signat ja ho tenen tot mig parlat.

Pneumàtics, Buriram. Internament, Michelin ha comunicat als equips quin pneumàtic davanter portarà en cada circuit. La carcassa serà la mateixa que va introduir en la meitat de l’últim mundial i l’únic que canviarà és la goma –algunes són les mateixes que l’any passat i algunes són una evolució–. El fet que la carcassa sigui la mateixa de la primera a l’última cursa farà que la influència del pneumàtic en les curses sigui menor del que ho va ser l’any passat. L’únic interrogant és la durabilitat de la goma, un comportament que després de les primeres curses els equips ja tindrem clar com serà.

Passem d’un mundial de divuit curses a un de dinou. Amb una cursa més s’ha retallat el nombre de voltes d’altres carreres, un fet que en l’aspecte tècnic és poc rellevant. Sí que en algun circuit que s’anava molt just de benzina ajudarà –les Ducati, per exemple, són motos que diuen que gasten molt–, però quant a la vida dels motors afectarà mínimament. El de Tailàndia és un circuit que s’assembla al de Motegi per les rectes i els revolts tancats que hi ha, tot i que té una part una mica més ràpida que no té res a veure amb el traçat japonès. És un circuit molt curt, de molta frenada i de moltes voltes (el gran premi és de 26), i pels pilots és molt repetitiu i una mica pesat. Els frens patiran molt i els pilots, també, perquè farà molta calor, però no és un circuit complicat. I serà divertit per a la gent, perquè té molts punts forts de frenada i d’avançament, a més d’una recta llarguíssima que donarà lloc a moltes lluites de velocitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)