Danica Patrick tancarà demà vint anys de carrera automobilística competint en les 500 Milles d’Indianapolis. L’endemà, l’única dona capaç de vèncer una cursa del campionat Indycar i de pujar al podi en l’Indy 500 penjarà el casc i concentrarà el seu talent en la seva faceta d’emprenedora, en què s’ha forjat una imatge d’èxit paral·lela al seu impacte en el món de les curses. És evident que ser una dona en un cercle eminentment masculí l’ha ajudat a esdevenir un personatge mediàtic, però també és indiscutible que el seu peu dret no entén de sexes. No debades, demà encapçalarà la tercera de les onze línies de la graella, amb la setena millor mitjana de velocitat (367 km/h) dels 33 pilots admesos a la sortida.

Nascuda a Roscoe, Illinois, el 25 de març del 1982, Patrick va començar a practicar el kàrting als deu anys i als setze va marxar a Anglaterra, on el 2000 va ser subcampiona del F-Ford Festival, un autèntic mundialet de promeses. De tornada als EUA, el 2004 va ser tercera en la Toyota Atlantic (l’equivalent a la GP3) i el 2005, als 23 anys, va debutar en l’Indycar. Va marcar tres poles i va ser quarta en les 500 Milles, havent liderat dinou de les últimes 28 voltes (d’un total de 200).

Eren els anys del cisma que havia degenerat en la creació de dos campionats paral·lels de monoplaces als EUA –Indycar, al voltant de les 500 Milles, i Champ Car, amb els equips històrics–, però això no li treu gens de mèrit. El 2008 els dos campionats es van reunificar i Danica va fer història en vèncer la cursa de 300 milles (490 km) a l’oval de Motegi, al Japó, al davant d’Hélio Castroneves i Scott Dixon, dos dels asos de l’Indycar, que demà compartiran amb ella la tercera línia de la graella a Indianapolis. L’any següent, el 2009, va creuar la meta tercera a Indy, a tot just dos segons de Castroneves.

Llavors va decidir estrenar-se en la segona divisió de la Nascar, el campionat automobilístic més seguit als EUA, i el 2012 va saltar a la màxima categoria, l’Sprint Cup, i va deixar els monoplaces. Al volant dels poderosos turismes de la Nascar no va arribar a igualar els resultats aconseguits a l’Indycar, però tot i això el 2013 va aconseguir la posició preferent en les 500 Milles de Daytona, la prova reina del campionat. De fet, el febrer passat va tornar a competir a Daytona en la primera fase del seu comiat de les curses (va plegar en veure’s involucrada en una topada davant seu). I demà engegarà el motor a Indy per primer cop d’ençà del 2011 i per últim cop en la seva vida. Després seguirà treballant fort, com sempre, però en un altre tipus de competició.