Munició diferent

Arribats a aquest punt, el líder del mundial podria haver tret la calculadora i haver assegurat els vint punts del segon lloc. Si més no, s’havia desempallegat d’una Ducati, i la posició d’honor el feia encara més líder del mundial (Valentino Rossi, segon en la general, va entrar sisè després d’una bona remuntada, però va cedir deu punts més al vigent campió). “Però aquest no és el meu estil”, va dir després per justificar el duel que va mantenir amb Lorenzo, i que no es va resoldre fins a l’última volta. Jorge va fulminar Marc en la recta de meta, el va desbancar en el primer revolt i el va “despistar” –Lorenzo dixit– en el tercer, el punt on el Tro l’havia superat en les dues voltes anteriors. El 93 ho havia provat, com estipula el seu llibre d’estil, i no va abaixar els braços fins que no va haver gastat l’últim cartutx.

Curiosament, els tres tenors van iniciar la cursa amb munició diferent. Márquez va provar per primer cop el dur posterior en l’escalfament matinal. Va tenir una caiguda sense importància precisament en el tercer revolt, però va poder mantenir folgadament el ritme previst de cursa d’1:24 mitjans i va escollir aquest compost per a la cursa. Per la seva banda, Lorenzo va optar pel tou i Dovi, pel mitjà. Amb un pneumàtic més durador, Márquez va tibar de bon començament per mirar d’escapolir-se, després de superar Dovi, el primer líder, en el tercer revolt de la primera volta, en una maniobra en què l’italià va constatar de primera mà les “ganes de guanyar” del cerverí.

Lorenzo ho va aprofitar per col·locar-se segon. Mentre cuidava la roda tova, fins i tot va semblar que el mallorquí feia un tap a l’altra Ducati. Quan faltaven deu voltes, però, va emprendre la reconquesta del territori Ducati, i va reeixir.