Quan algú escrigui la història del ral·li Catalunya haurà de dedicar un capítol a banda per a l’edició del 2018. Les condicions meteorològiques van oferir una cursa imprevisible ahir sobre els trams d’asfalt de l’Alt Camp i el Baix Penedès i, al final d’un dia passat per aigua (i fang!), qualsevol semblança amb la classificació de divendres era pura casualitat. El nou líder era Jari-Matti Latvala, només cinquè a la terra després d’una punxada, seguit per Sébastien Ogier, Sébastien Loeb i Elfyin Evans, tots quatre en un marge inferior als deu segons. En canvi, Ott Tänak, el flamant líder divendres va punxar i era vuitè.

El ral·li va rebre una dutxa d’aigua freda quan el primer tram, Savallà 1, es va haver de cancel·lar per la mala col·locació del públic, tot i els esforços del RACC per mentalitzar-lo. Però la inquietud dels pilots era el temps, que feia que l’elecció dels pneumàtics fos “una loteria” –Ogier dixit– entre els Michelin tous i els de pluja. Els primers són de sec però tenen una mica de dibuix –els llisos, com els de F-1, van deixar el WRC fa anys–, de manera que no s’arronsen amb l’asfalt moll. El cas és que cap pilot ha pogut provar com cal els pneumàtics de pluja, i només els Toyota de Tänak i Latvala van triar les cobertes d’aigua al matí.

L’aposta va semblar reeixida quan van fer el doblet a Querol 1, però les diferències no eren gaire grans. És a dir, les dues opcions rendien prou bé. El problema de l’opció de pluja es va palesar en el següent tram, el Montmell 1, on Tänak va punxar. La goma de pluja té una construcció més tova pateix més en els talls dels revolts. A can Toyota es van posar les mans al cap, però Latvala no va trigar gaire a tornar-los el somriure. Les rodes de pluja van donar ales a la confiança del finlandès, sobretot en les frenades, i al migdia Latvala va tornar a Port Aventura havent saltat al segon lloc, a només tres dècimes del nou líder, Dani Sordo.