Fórmula 1

Fangio ja no està sol

Hamilton aconsegueix el títol mundial en el GP de Mèxic i iguala les cinc corones del campió argentí dels anys cinquanta

Els set títols de Schumacher són el següent objectiu del pilot de Mercedes

Els errors de Vettel i Ferrari han aplanat el camí al pilot anglès

L’idil·li de Lewis Hamilton amb l’Amèrica del Nord –viu a Montecarlo, però té propietats a Nova York i a Colorado, i acostuma a desconnectar de les pressions del pàdoc a Califòrnia– es va enfortir ahir a la nit, hora catalana, quan el pilot de Mercedes es va coronar com a campió del món de F-1 en el GP de Mèxic. És el seu cinquè títol mundial, i els tres últims els ha aconseguit a l’Amèrica del Nord: el 2015, a Austin, Texas; els últims dos anys, en el popular circuit encabit en ple nucli urbà de Ciutat de Mèxic. Ben segur que la possibilitat que el calendari de la F-1 s’engrandeixi amb una futura cursa urbana a Miami complau d’allò més el campió anglès.

Amb la cinquena corona, als 33 anys, Hamilton ha desfet l’empat a quatre que mantenia amb Sebastian Vettel –el seu rival aquest any– i Alain Prost –un dels noms de referència de la competició–, i iguala els cinc campionats aconseguits per Juan Manuel Fangio als anys cinquanta. En els gairebé setanta anys d’història del campionat del món de F-1, només Michael Schumacher havia igualat, primer, i superat, després, el llistó del llegendari pilot argentí. Els set títols del kàiser són el pròxim objectiu de Hamilton i, de retruc, del seu equip, Mercedes.

No és pas una quimera. L’actual reglament tècnic encara té dos anys de vigència –per bé que el vinent s’hi introduiran certes limitacions aerodinàmiques per tal que els cotxes s’empaitin sense que el deixant d’aire turbulent del capdavanter perjudiqui el perseguidor tant com ara–, de manera que el llistó de Schumi perilla si el pilot i l’equip mantenen el to excels palesat en l’era híbrida, a partir del 2014. L’equip de l’estrella de tres puntes ha guanyat els cinc campionats disputats amb l’empenta de la regeneració d’energia, quatre amb Hamilton i un amb el seu antic company Nico Rosberg, que tot seguit es va retirar de la competició. Oli en un llum, Fangio també corria amb una fletxa de plata quan va guanyar els seus dos últims títols, un fet que enforteix el vincle entre els èxits de l’argentí de Balcarce i l’anglès de Stevenage.

Daltabaix de Ferrari

La fita de Hamilton encara ha estat més destacada per la forta oposició de Ferrari i Vettel. L’equip italià i el seu cap de files alemany han amenaçat més que mai el domini de Mercedes, però en la segona meitat del curs la seva competència es va desfer com un terròs de sucre. Vettel liderava la general després de la desena de les 21 proves del curs. Amb la victòria a Silverstone, a casa dels seus rivals –la fàbrica de Mercedes a Brackley és a tot just deu quilòmetres del circuit–, Sebastian avantatjava Lewis de vuit punts. Ahir, nou curses després, Hamilton havia capgirat la taula i amassava un marge de 64 punts que deixava el campionat dat i beneït quan encara faltaven dues curses per disputar-se.

El daltabaix de Ferrari es va iniciar en el GP d’Alemanya, la cita següent de Silverstone. Vettel anava pel camí de guanyar per fi a casa –va néixer a 40 quilòmetres de Hockenheim, fa 31 anys–, però va cometre un error que va esdevenir fatal amb la pista humida. Hamilton, quart en aquell moment, va guanyar la cursa i va iniciar la cavalcada imparable cap al títol, amb sis triomfs en set curses –i només un de Vettel.

Per acabar d’adobar la derrota a Hockenheim, el 44 va donar el cop de gràcia al seu rival en la cursa següent, a Monza. Els Ferrari ocupaven la primera línia de la graella, però Hamilton va avançar Vettel en la primera volta i l’alemany va fer una virolla quan mirava de repel·lir l’atac. L’avantatge de Hamilton ja era de 30 punts, tot just quatre curses després de la victòria de Vettel a Anglaterra. A la pràctica, Ferrari havia tirat la tovallola i el cinquè títol de Hamilton només era qüestió de temps. Per si en quedava cap dubte, l’anglès va encadenar tres victòries més, a Singapur, Rússia i el Japó. La virolla de Vettel a Suzuka quan mirava d’avançar Max Verstappen va il·lustrar la frustració i les urgències de Ferrari i, de retruc, el nivell d’excel·lència de Hamilton. El pilot de Mercedes havia aturat el desafiament de Maranello amb la combinació adequada d’audàcia, estratègia, determinació i concentració. Igualar una llegenda com Fangio mereixia un exercici així de reeixit. Que la resolució matemàtica arribés a l’Amèrica del Nord va ser la cirera.

3
pilots
han estat campions amb Mercedes: Lewis (4), Fangio (2, un també amb Maserati) i Rosberg (1).
5
títols
acumula Hamilton. Va trigar sis anys a obtenir el segon, però n’ha assolit quatre dels últims cinc.
5
anys
fa de l’últim títol de Vettel, el 2013. D’aleshores ençà, Hamilton n’ha aconseguit quatre.
9
curses
ha guanyat Hamilton fins ara. Encara pot igualar el seu rècord personal d’11, el 2014.
Ara mateix tinc unes sensacions molt estranyes. Guanyar aquí, a Mèxic, davant d’aquesta afició, és molt especial
Lewis Hamilton
En realitat, el campionat no s’ha guanyat aquí, sinó que ha estat el resultat de la feina feta durant moltes curses
Lewis Hamilton
Fangio també va ser campió amb Mercedes, i això fa que haver igualat els seus cinc títols sigui una mica surrealista
Lewis Hamilton
La cursa ha estat terrible. No sé què ha passat [amb la degradació]. Després només he intentat arribar a la meta
Lewis Hamilton
Encara falta el títol de constructors. Hem d’entendre per què els pneumàtics no han funcionat al nostre cotxe
Toto Wolff
patró de Mercedes amg F-1
Felicito Lewis i el seu equip perquè han fet una gran feina. Ens hauria agradat allargar la lluita, però no ha pogut ser
Sebastian Vettel


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.