Fangio ja no està sol
Hamilton aconsegueix el títol mundial en el GP de Mèxic i iguala les cinc corones del campió argentí dels anys cinquanta
Els set títols de Schumacher són el següent objectiu del pilot de Mercedes
Els errors de Vettel i Ferrari han aplanat el camí al pilot anglès
L’idil·li de Lewis Hamilton amb l’Amèrica del Nord –viu a Montecarlo, però té propietats a Nova York i a Colorado, i acostuma a desconnectar de les pressions del pàdoc a Califòrnia– es va enfortir ahir a la nit, hora catalana, quan el pilot de Mercedes es va coronar com a campió del món de F-1 en el GP de Mèxic. És el seu cinquè títol mundial, i els tres últims els ha aconseguit a l’Amèrica del Nord: el 2015, a Austin, Texas; els últims dos anys, en el popular circuit encabit en ple nucli urbà de Ciutat de Mèxic. Ben segur que la possibilitat que el calendari de la F-1 s’engrandeixi amb una futura cursa urbana a Miami complau d’allò més el campió anglès.
Amb la cinquena corona, als 33 anys, Hamilton ha desfet l’empat a quatre que mantenia amb Sebastian Vettel –el seu rival aquest any– i Alain Prost –un dels noms de referència de la competició–, i iguala els cinc campionats aconseguits per Juan Manuel Fangio als anys cinquanta. En els gairebé setanta anys d’història del campionat del món de F-1, només Michael Schumacher havia igualat, primer, i superat, després, el llistó del llegendari pilot argentí. Els set títols del kàiser són el pròxim objectiu de Hamilton i, de retruc, del seu equip, Mercedes.
No és pas una quimera. L’actual reglament tècnic encara té dos anys de vigència –per bé que el vinent s’hi introduiran certes limitacions aerodinàmiques per tal que els cotxes s’empaitin sense que el deixant d’aire turbulent del capdavanter perjudiqui el perseguidor tant com ara–, de manera que el llistó de Schumi perilla si el pilot i l’equip mantenen el to excels palesat en l’era híbrida, a partir del 2014. L’equip de l’estrella de tres puntes ha guanyat els cinc campionats disputats amb l’empenta de la regeneració d’energia, quatre amb Hamilton i un amb el seu antic company Nico Rosberg, que tot seguit es va retirar de la competició. Oli en un llum, Fangio també corria amb una fletxa de plata quan va guanyar els seus dos últims títols, un fet que enforteix el vincle entre els èxits de l’argentí de Balcarce i l’anglès de Stevenage.
Daltabaix de Ferrari
La fita de Hamilton encara ha estat més destacada per la forta oposició de Ferrari i Vettel. L’equip italià i el seu cap de files alemany han amenaçat més que mai el domini de Mercedes, però en la segona meitat del curs la seva competència es va desfer com un terròs de sucre. Vettel liderava la general després de la desena de les 21 proves del curs. Amb la victòria a Silverstone, a casa dels seus rivals –la fàbrica de Mercedes a Brackley és a tot just deu quilòmetres del circuit–, Sebastian avantatjava Lewis de vuit punts. Ahir, nou curses després, Hamilton havia capgirat la taula i amassava un marge de 64 punts que deixava el campionat dat i beneït quan encara faltaven dues curses per disputar-se.
El daltabaix de Ferrari es va iniciar en el GP d’Alemanya, la cita següent de Silverstone. Vettel anava pel camí de guanyar per fi a casa –va néixer a 40 quilòmetres de Hockenheim, fa 31 anys–, però va cometre un error que va esdevenir fatal amb la pista humida. Hamilton, quart en aquell moment, va guanyar la cursa i va iniciar la cavalcada imparable cap al títol, amb sis triomfs en set curses –i només un de Vettel.
Per acabar d’adobar la derrota a Hockenheim, el 44 va donar el cop de gràcia al seu rival en la cursa següent, a Monza. Els Ferrari ocupaven la primera línia de la graella, però Hamilton va avançar Vettel en la primera volta i l’alemany va fer una virolla quan mirava de repel·lir l’atac. L’avantatge de Hamilton ja era de 30 punts, tot just quatre curses després de la victòria de Vettel a Anglaterra. A la pràctica, Ferrari havia tirat la tovallola i el cinquè títol de Hamilton només era qüestió de temps. Per si en quedava cap dubte, l’anglès va encadenar tres victòries més, a Singapur, Rússia i el Japó. La virolla de Vettel a Suzuka quan mirava d’avançar Max Verstappen va il·lustrar la frustració i les urgències de Ferrari i, de retruc, el nivell d’excel·lència de Hamilton. El pilot de Mercedes havia aturat el desafiament de Maranello amb la combinació adequada d’audàcia, estratègia, determinació i concentració. Igualar una llegenda com Fangio mereixia un exercici així de reeixit. Que la resolució matemàtica arribés a l’Amèrica del Nord va ser la cirera.
Notícies
Divendres,19 abril 2024