Al costat de Nil i Jan Solans, Pep Bassas Mas (Seva, 1993) va ser un dels pilots catalans més destacats del ral·li Catalunya-Costa Daurada, que es va cloure diumenge a Salou. Amb el seu copilot Manel Muñoz, va ser segon en la Beca Júnior R2, rere el petit dels Solans, i només una penalització en un control el va apartar del podi en la Peugeot Rally Cup Ibèrica, en què lluita pel subcampionat. Fill de Pep Bassas i Pili Mas, parella mítica dels ral·lis catalans dels anys vuitanta, aquest any en fa deu que va morir Pep i cinc que ho va fer la mare, els dos per malaltia abans de fer 50 anys. “En alguna vida passada ho devien fer bé, perquè tothom me’n parla molt bé. Eren una parella molt bona, tant a dins dels ral·lis com a fora. Espero estar a l’altura pel que fa a l’actitud, encara que no pugui guanyar les mateixes coses”, deia el pilot del RACC a Salou. Evocava així el respecte unànime que desperta la figura del pare i el seu llegendari títol de campió estatal de ral·lis el 1989, amb el BMW M3, llavors amb Antonio Rodríguez al seient de la dreta. “L’any passat el vaig provar i em sembla increïble que poguessin anar tan ràpid amb allò; vas patint en cada revolt.”

Havent nascut en aquest nucli familiar, era inevitable que Bassas acabés corrent. “Als 19 anys, vaig dir a la mare: «Mama, t’he de dir una cosa que ja saps quina és.» «Trigaves massa a dir-m’ho», em va contestar abans que digués res més. El pare ja no hi era, però la mare va poder veure una cursa meva abans de morir. Va estar-ne orgullosa; no podia ser que jugués a tennis!”

De fet, l’osonenc, resident a Viladrau, es guanya la vida entre cotxes. És mecànic de Cupra Racing i monitor de conducció d’Audi. I l’any passat va vèncer el Volant RACC, un títol que als seus pares se’ls va escapar el 1983. Amb retard, però els cognoms Bassas Mas ja figuren en el palmarès del veterà campionat promocional català.