Trial

TONI BOU

13 VEGADES CAMPIÓ DEL MÓN DE TRIAL

“Mai havia somiat arribar fins aquí”

Les claus han estat la regularitat, haver estat competitiu sempre i arribar a totes les finals

Quatre dies després que aconseguís el títol número 13 de la seva carrera en els campionats del món de trial sota sostre, Toni Bou (Piera, 1986), parla de tot el que envolta el seu inacabable èxit en una entrevista difosa pel seu equip Repsol Montesa Honda.

25 mundials. Què li diu aquesta xifra tan rodona?
És increïble, mai havia somiat arribar fins aquí. Estem molt contents i orgullosos de la feina feta perquè ha estat un any molt dur per les lesions, les dificultats de cada prova i el nivell dels rivals. No ha estat gens fàcil aconseguir aquests resultats.
És conscient que aquests 25 títols coincideixen amb els 25 anys d’aliança entre Repsol i Honda en el mundial de motociclisme?
Sí! Vaig denir la sort d’estar present en l’acte del 25è aniversari, una xifra molt bonica, una xifra rodona. Estic molt orgullós que coincideixi amb el meu títol.
Aquest campionat ha tingut proves molt igualades però ha aconseguit quatre victòries i un segon lloc. Quina ha estat la clau?
La regularitat, haver estat competitiu sempre i arribar a totes les finals. Ha estat molt difícil passar de ronda en ronda en totes les curses, però és el que et permet obtenir victòries. Els cinc punts de diferència entre el guanyador i el segon [20 i 15] es noten i molt.
Hi va haver dubtes inicials per les lesions?
Quan no estàs bé físicament sempre és complicat. No vaig poder fer la pretemporada com volia i a Barcelona em vaig fer una petita lesió que em va fer perdre una mica més la forma. Això també afecta a la confiança i ha complicat l’any, però pel que fa a resultats, excepte a Barcelona –on vam lluitar fins l’última zona– han estat boníssims
A Barcelona es va fer un cop molt fort a l’esquena i a Marsella també va patir algunes caigudes. Les victòries han estat més cares aquest any?
Sí, de veritat. Cada any és més complicat. Puja el nivell d’exigència de les zones, especialment en les finals, i sí, he tingut diverses caigudes. Suposo que no haver estat al cent per cent per no haver fet una bona pretemporada em feia no estar prou àgil, i així, quan tens una caiguda, és més difícil escapar-te’n. És un cercle viciós, perquè quan tens una lesió és més fàcil recaure i, alhora, és més difícil passar les zones. Per això ara és molt important recuperar-me bé i disfrutar el moment perquè obtenir victòries quan no estàs al cent per cent és molt complicat.
Per primera vegada ha recorregut a l’estratègia a més del pilotatge. Això és adaptar-se als nous temps?
No hi ha hagut alternativa. Amb aquest reglament, a vegades cal fer servir l’estratègia i en aquest cas m’ha funcionat, tot i que també és una qüestió de sort, que sempre hi té a dir en una competició en què poden passar moltes coses en qualsevol ronda
Què li sembla el format actual de competició, amb una primera fase, semifinal i final?
Per als pilots sempre és complicat perquè comences cada fase amb el marcador a zero. Les eliminacions són cara a cara i no amb tots els pilots en grup, i això ho fa més difícil. Entenem que de cares a l’espectacle a vegades pot ser millor, però això depèn del que pensi el públic. Caldria preguntar-ho, valorar-ho i veure si és bo per a l’esport, perquè si fos el cas, nosaltres ens podríem sacrificar. Però personalment crec que l’espectacle també pot ser d’altres maneres, no és fàcil de dir.
Va veure el GP de MotoGP de Qatar?
Sí, en soc un gran seguidor, sobretot de l’equip Repsol Honda. Vaig disfrutar molt de la cursa, va ser molt emocionant perquè semblava que tots podien rodar en el mateix segon i això fa pensar que serà un any molt igualat.
Li agradaria un GP de trial a Qatar? A quins països li agradaria anar a competir?
M’agradaria molt. És un país diferent i estaria molt bé competir-hi perquè és on comença el mundial de MotoGP i això sempre dona un gran catxet. Estic segur que agradaria a tots els pilots. A mi també m’agradaria tornar a competir a Amèrica del Sud. El Brasil o l’Argentina són països preciosos on ja he pogut competir i m’encantaria tornar-hi.
Què podem esperar de Marc Márquez i Jorge Lorenzo?
De Marc ho podem esperar tot. És un pilot increïble i sent tan jove ja és una llegenda. Estic segur que tindrà possibilitats de guanyar gairebé totes les curses i ens farà disfrutar molt. El cas de Jorge és més una incògnita, perquè és un pilot boníssim i falta veure com s’acaba d’adaptar a la Honda després d’una pretemporada molt complicada per la lesió. Segur que veurem uns duels molt bons i que tots dos formaran un súperequip.
Marc Márquez, Leo Messi i Toni Bou, tres fora de sèrie en tres disciplines. Quin creu que és el secret de tots tres per marcar tanta diferència respecte als rivals?
Márquez i Messi són uns fora de sèrie i estic encantat que em puguin comparar amb ells. Diria que el talent que tenim des de petits i la passió pel que fem són les característiques que compartim. L’obsessió per ser millor cada dia i no voler perdre mai és el que et permet estar tants anys a davant.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)