Un triomf històric

Aquella primera victòria la va aconseguir Àlex Crivillé en un dels millors escenaris possibles, el circuit d’Assen, considerat la catedral del motociclisme. El pilot de Seva va inaugurar el caseller el 27 de juny del 1992 en el Gran Premi d’Holanda. D’aleshores ençà, la xifra de victòries catalanes en proves de la categoria reina no ha fet més que augmentar a bon ritme –especialment amb l’arribada del nou segle i la irrupció de Dani Pedrosa, primer, i Marc Márquez, després– fins a assolir-ne 110 (i un total de 333 podis catalans).

Després d’aquella històrica victòria de Crivillé a Assen, el motociclisme català no va tornar al lloc més alt del podi d’una cursa de 500 cc fins al 1995, any en què Alberto Puig va imposar-se en el Gran Premi d’Espanya al circuit de Jerez. Aquella seria l’única victòria del pilot de Barcelona, que va poder aconseguir dos podis més abans de la terrible caiguda que va tenir, aquell mateix any, en el Gran Premi de França. Puig va trencar-se la cama i va perdre’s la resta de la temporada. Les dues següents va tornar a la graella, però ja no va poder recuperar el seu millor nivell.

Al llarg d’aquella dècada, el motociclisme català es va nodrir sobretot de les victòries d’Àlex Crivillé. En va aconseguir quinze –l’última, en el Gran Premi de França de l’any 2000–, sis de les quals, concentrades en la temporada 1999, en la qual va aconseguir el títol mundial de 500 cc. Durant els anys noranta, un tercer pilot català, Carles Checa, s’unia al club de Crivillé i Puig amb dues victòries: en el GP de Catalunya 1996 i en el GP de Madrid 1998. Amb l’arribada del nou segle, Sete Gibernau pren el relleu de Crivillé –retirat el 2000– com a pilot català més destacat. Sete, a qui li va tocar bregar amb el millor Valentino Rossi, va aconseguir nou victòries entre el 2001 i el 2004.

Els anys prodigiosos

Dos anys després, un joveníssim Dani Pedrosa arriba a Moto GP després de tres títols mundials a 125 i 250 cc. El vallesà va aconseguir fins a l’any passat, en què va decidir retirar-se, 31 victòries que el situen en el novè lloc de pilots més llorejats de la història de la categoria. El palmarès de Pedrosa –que, malgrat tot, no va guanyar cap títol de Moto GP– semblava difícilment igualable a curt termini fins que Marc Márquez es va posar a la feina.

En la seva segona cursa a Moto GP, justament en el mateix escenari on Rins va guanyar diumenge, el de Cervera aconseguia la seva primera victòria de la categoria. Des de llavors ha disputat 111 curses i en 45 (un 40,5%) ha aixecat el trofeu de vencedor. Una xifra que el situa en el cinquè lloc del rànquing, a només dues de Jorge Lorenzo. I amb només 26 anys.

El penúltim a afegir-se al club va ser Maverick Viñales, que ja suma cinc victòries des del seu debut a Moto GP el 2015.