Més motor

ALBERT LLOVERA

PILOT DE RAL·LICRÒS

“El ral·licròs és com el rugbi; el contacte és legal si és net”

El pilot andorrà és una de les estrelles del World RX de Catalunya, que se celebra aquest cap de setmana al Circuit de Barcelona-Catalunya

“Per a disfrutar, el ral·licròs és bestial. És una disciplina molt activa, amb una gran dosi d’adrenalina”

Albert Llovera (Principat d’Andorra, 1966) participa aquest cap de setmana en el World RX de Catalunya en la categoria mitjana, RX2, al Circuit de BarcelonaCatalunya. Hi competeix amb un prototip adaptat a la seva discapacitat –de resultes d’un accident quan competia en l’europeu d’esquí, el 1985, als 18 anys–, amb els comandaments de l’accelerador i el fre al volant, i l’embragatge –només per arrencar– en la palanca del canvi de marxes. Temporalment apartat del Dakar per les lesions a les mans, el pilot del RACC ha trobat en el ral·licròs un nou repte que l’ha enganxat.

És el seu segon any complet en la categoria RX2 del mundial de ral·licròs, ara amb una infraestructura una mica millor.
Continuem més o menys igual, amb el mateix cotxe i els meus mecànics de l’equip PCR Sport [de la Torre d’Oristà, a Osona]. El que passa és que a nivell logístic aquest any anem amb Olsbergs, que són els constructors del cotxe. Tenen una estructura gran i ens recolzem en ells. Això ens alliberarà d’haver de fer els 25.000 quilòmetres que vam fer l’any passat amb furgoneta. A més, els meus mecànics vindran amb mi; abans havia de viatjar sol.

Quins objectius s’ha marcat aquest curs, que en RX2 comença al Circuit de Barcelona-Catalunya?

Són set curses. Intentarem entrar en les semifinals de cada cita; seria el pas següent que hem de fer aquest any. Però sempre va arribant gent nova i molt potent, i és complicat. La gent del nord d’Europa i els EUA tenen una altra mentalitat, han viscut el ral·licròs des de sempre, i jo tot just hi estic entrant. Ho tenen molt per la mà i a nosaltres ens costa més.

S’hi troba a gust en el ral·licròs? Hi disfruta?

Per a disfrutar és bestial, perquè és una disciplina molt activa, amb una gran dosi d’adrenalina.

I com porta el tema dels inevitables contactes a la pista?

Al principi em feia una miqueta de cosa. Jo al principi anava a demanar perdó quan tocava algú, i veia que no hi donaven cap importància. El ral·licròs és com el rugbi, el contacte és legal si és net. És inevitable, com dius, perquè en el ral·licròs el metre quadrat es ven més car que a Andorra!

I, a més, les mànegues són molt curtes.

És un esprint pur. Ho has de donar tot en sis voltes a un traçat de poc més d’un quilòmetre. Té el seu encant, però l’educació que tenim aquí no és la que tenen al nord d’Europa. Jo pensava que els pilots nòrdics feien això a més a més, com una segona especialitat, i resulta que no. Ells volen ser campions del món de ral·licròs des que són petits, i això es nota molt. El ral·licròs és un espectacle: la gent veu més de 50 curses durant el cap de setmana, i saben en tot moment qui va primer i qui va últim.

I el cotxe, com és? Sembla un dels grossos.

És un xassís tubular, amb un motor central d’uns 310 CV i canvi de marxes seqüencial, i amb tracció a les quatres rodes. És molt divertit, perquè el motor és atmosfèric i puja fins a les 10.000 voltes; sembla una moto de gran premi!

Tots els cotxes són iguals i els equips els poden personalitzar?

Sí, el campionat és monomarca; els cotxes els fabrica Olsbergs a Suècia. Jo, que fa molts anys que sóc pilot de Fiat i Abarth, el tinc personalitzat com un Abarth. L’altra diferència és que tots els cotxes pesen 1.100 quilos, però el meu en pesa 45 més, per tots els comandaments Guidosimplex adaptats que hi porto. És com si anéssim dos dins del cotxe!

Canviant de tema, el Dakar ha confirmat que se’n va a l’Aràbia Saudita. Això afecta als seus plans per tornar-hi?

No ho sé. No puc dir gran cosa perquè ara mateix estic centrat en el ral·licròs. Les mans em van millorant moltíssim de les dues operacions que em van fer, però encara em costa. Em va operar el doctor [Xavier] Mir [de la Dexeus] i em va dir que m’havia de calmar una mica. Aquestes curses a l’esprint em van molt millor.

Finalment, quin consell donaria a Pol Espargaró, que s’estrena en el World RX de Catalunya amb un Car Cross?

El que ha de fer el Pol és sortir i divertir-se.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Divendres,18 octubre 2019