On serà campió?
Incontestable victòria de Márquez a Brno, on domina la cursa des del començament fins al final i amplia el seu avantatge com a líder fins als 63 punts
Rins és superat per Miller i acaba en quart lloc
No sembla agosarat predir que, quan falten nou curses per al final del mundial de MotoGP, molt difícilment a Marc Márquez se li escaparà el títol. El pilot català ja té 63 punts d’avantatge com a líder després de la impecable victòria que va obtenir ahir en el Gran Premi de la República Txeca. És la sisena que aconsegueix aquesta temporada i la 76a de la seva carrera, registre amb el qual iguala l’anglès Mike Hailwood en el quart lloc del rànquing de pilots amb més triomfs de la història. Davant seu, ja només hi té Giacomo Agostini (122), Valentino Rossi (115) i Ángel Nieto (90).
La cursa es va iniciar amb 40 minuts de retard a causa de la pluja que va caure just després de la prova de Moto2. En previsió que la pista s’acabaria assecant, Direcció de Cursa, de comú acord amb la majoria de pilots, va preferir esperar-se a tenir la pista seca i apta per a pneumàtics slick i retallar el gran premi una volta. Marc, des de la seva 58a posició preferent –iguala el rècord de Mick Doohan en la categoria–, va frustrar qualsevol atac en la sortida. En un circuit en teoria favorable a les Ducati, Andrea Dovizioso no va poder fer res davant la immensa superioritat del català. L’italià, així com Àlex Rins i Jack Miller, va ser capaç de rodar al ritme de Márquez en les primeres voltes, però en cap moment va tenir l’oportunitat d’ensenyar-li la cursa. Les posicions d’aquests quatre pilots –així com les diferències que els separaven– van quedar estabilitzades en la primera part de la cursa.
Miller va ser el primer a despenjar-se, però poc després l’acompanyava Rins. Dovizioso quedava com a únic rival de Márquez, si és que es pot considerar que el campió del món va tenir ahir algun rival. De fet, només un ensurt en la dotzena volta que hauria pogut acabar en caiguda –nova salvada marca de la casa– va alterar la cursa de Márquez, que ni tan sols va perdre temps respecte a Dovizioso per culpa d’aquest incident. Ben al contrari: en el proper pas per la meta augmentava el seu avantatge quatre dècimes, fins a 1.2. El marge es va eixamplar a un ritme altíssim en els dos propers girs: 2.2 en la catorzena volta i 2.6 en la quinzena. En la dinovena i penúltima, el català assolia l’avantatge màxim (3.2) i ja podia començar a pensar en la celebració i en un títol que cada cop és més proper. La qüestió ja no és si Márquez serà campió, sinó en quin gran premi ho serà. Dovizioso tampoc no va tenir problemes per assegurar-se el segon lloc, el seu primer podi en quatre curses.
El tercer lloc, en canvi, va ser força més disputat. Àlex Rins l’ocupava en el tram final de la cursa, però en la penúltima volta el va superar Miller. El català va intentar tornar-li l’avançament, però amb els pneumàtics completament desgastats, no en va ser capaç i va donar per bo el quart lloc, que també ocupa en la general.
Maverick Viñales, que acumulava dos podis consecutius, va pagar la seva mala posició en la graella (12a). A més, va fer una mala sortida i va caure a la quinzena posició. Durant les vint voltes de la cursa només va poder remuntar cinc llocs.