Una tem­po­rada amb lesi­ons i mals resul­tats –29è en la gene­ral– ha estat la causa perquè ahir el pen­ta­campió mun­dial Jorge Lorenzo (Palma, 1987) anunciés amb llàgri­mes al cir­cuit Ricardo Tormo de Xest que aparca la moto. “M’encanta aquest esport però també m’agrada gua­nyar i m’he ado­nat que no és pos­si­ble. Em resulta impos­si­ble man­te­nir la moti­vació”, va adme­tre enmig d’aplau­di­ments en una sala de premsa plena a ves­sar, amb més de 300 per­so­nes, el pilot mallorquí, acom­pa­nyat de Car­melo Ezpe­leta (Dorna). El direc­tor exe­cu­tiu de l’empresa orga­nit­za­dora va avançar que Lorenzo rebrà en la pròxima cursa de Jerez el guardó de Lle­genda de Moto GP. El deto­nant de la decisió, va reve­lar el pilot, va ser “la cai­guda a Assen”. Lorenzo va comu­ni­car al seu equip que ple­gava a Sepang (Malàisia) i ahir ho va com­par­tir amb agraïments amb tot el món del moto­ci­clisme. Diu­menge, cor­rerà la seva última cursa.

És un dels grans. L’ava­len dos títols en 250 cc (2006 i 2007) i tres en Moto GP (2010, 2012 i 2015), cate­go­ria en la qual acre­dita 47 victòries –68 totals– i 114 podis –152 glo­bals–, amb 43 poles, 69 totals. Lorenzo ha començat 248 cur­ses en el gruix de la seva car­rera, ini­ci­ada el 2002 als 15 anys amb una derbi en la cate­go­ria de 125 cc. L’any següent va obte­nir amb la marca cata­lana el seu pri­mer tri­omf en el mun­dial al Bra­sil. Ha com­pe­tit amb l’equip Movis­tar Yamaha MotoGP des del 2008 fins al 2016 –“nou anys mera­ve­llo­sos”–, amb Ducati el 2017 i el 2018 –un període “moti­va­dor”– i amb Rep­sol Honda, fit­xatge amb el qual va com­plir “el somni de qual­se­vol pilot” però que no va donar els fruits espe­rats.