Josep Maria Palomo, polifacètic pilot campió d’Espanya de ral·lis el 1969, de motociclisme el 1973 i de dues modalitats de motonàutica el 1966, ha mort avui als 74 anys. Palomo pertanyia a una família que vivia per la gasolina. No debades, el seu germà Víctor –mort prematurament el 1985, als 36 anys–va saltar a la fama en ser un dels primers esportistes catalans amb victòries en campionats del món –GP de 350 cc a Montjuïc el 1974 i campió del trofeu FIM de 750 cc el 1976, que seria campionat del món a partir de l’any següent– a més de campió del món d’esquí nàutic, el mateix 1969 en què el seu germà Josep Maria guanyava el títol estatal de ral·lis amb un Porsche 911 R. Havia debutat en ral·lis tot just l’any anterior amb un Seat 850 i aquell 1969 va formar part d’un equip de ral·lis impulsat pel RACC, amb Salvador Fàbregas al capdavant.

Josep Maria Palomo va destacar en totes les disciplines en què va competir, tot i que és més conegut al volant que al manillar. Va córrer ral·lis, muntanya i circuits, tant en turismes com en monoplaces. Però en moto es va distingir per unes poques però selectes i profitoses participacions. Va estar a punt de formar part de l’equip Seat de ral·lis el 1973, però l’elegit al final va ser Antonio Zanini. Un any més tard va tornar a tenir-hi un peu en substitució de Jordi Babler –campió estatal l’any anterior– però l’escollit va ser el basc Juan Carlos Pradera. Palomo va aixecar el peu i va passar a competir allà on li interessava i es va retirar el 1978, amb només 32 anys.