L’anglès Lewis Hamilton (Mercedes) va rendibilitzar amb una conducció òptima l’estratègia del seu equip amb dues aturades i es va imposar en el Gran Premi d’Espanya, la quarta prova del mundial, que es va disputar al Circuit de Barcelona-Catalunya amb presència de 1.000 espectadors. El líder del mundial –tres triomfs aquest curs i 98 en la seva carrera– va superar el neerlandès Max Verstappen (Red Bull), que va optar equivocadament per una sola aturada seguint evidentment les ordres d’equip i va acabar demanant l’hora. Finalment, va entrar una segona vegada perquè tenia finestra per conservar el segon lloc. El podi el va completar el finlandès Valtteri Bottas (Mercedes), davant de Charles Leclerc (Ferrari) i de Sergio Pérez (Red Bull). Carlos Sainz (Ferrari) va acabar setè i Fernando Alonso (Alpine) va ser 17è. És el sisè triomf de Hamilton a Catalunya des del 2014 i el cinquè consecutiu. Iguala les sis victòries del mític Michael Schumacher entre el 1995 i el 2005
Verstappen, això sí, va fer una sortida fulgurant i arriscada i li va passar la mà per la cara a Hamilton, que malgrat que tenia la posició preferent va aixecar el peu amb intel·ligència i prudència per evitar un xoc que hauria pogut ser fatal per a tots dos. El neerlandès va arribar a disposar d’un marge d’1,5 segons. La sortida de pista de Yuki Tsunoda (Alpha Tauri), però, va provocar el reagrupament i el cotxe de seguretat va entrar a la pista. La cursa es va rellançar en la volta 10, amb Verstappen esgarrapant mig segon a l’anglès. En la dotzena de les 66 previstes ja li treia poc més d’un segon, recuperant a poc a poc el marge previ.
Verstappen va entrar a boxs en la 25a volta. Hamilton va esperar fins a la 28a, retardant la degradació amb habilitat. El campió del món es va ressituar segon d’entrada a 3 segons del neerlandès, amb Bottas tercer. En l’equador de la cursa –33a–, Hamilton ja era a poc més d’un segon. Verstappen estava allargant la vida de les gomes per evitar una nova entrada que hauria estat fatídica i el britànic s’acostava.
Tot i que Hamilton anava ensenyant les urpes al seu rival, va optar per fer la segona aturada en la 42a volta, conscient que si volia avançar el líder necessitava més adherència i que la pèrdua de temps li sortiria a compte. Els seus mecànics van filar prim: 2,3 segons. Bottas es va ressituar segon provisional a 10 segons amb 20 voltes al davant. Hamilton era tercer a 22 segons i, com un coet, va establir una nova volta ràpida com un nen amb sabates noves amb el seu segon joc de pneumàtics intermedis. Vint segons pel neerlandès i 20 voltes al davant en un final de cursa excitant en què el líder només podia vèncer amb una tàctica conservadora i l’ajut celestial. Una aturada hauria estat mortal, però el ritme de Hamilton també era infernal, esgarrapant-li 1,7 segons per volta. Mala peça al teler. A 11 voltes del final, l’heptacampió ja olorava sang i era a 8 segons, amb una retallada en un sol gir de gairebé 2 segons. L’avançament, contundent, es va consumar en la 60a volta. Hamilton va mirar el seu rival pel retrovisor amb satisfacció.