Ral·lis

Motor

Nòmada de la gasolina

Jordi Gaig, campió de Catalunya de ral·lis, havia provat el trial i els quads abans de fer el salt definitiu als cotxes

Va debutar fa només tres anys, amb un BMW clàssic amb el qual va acabar entre els cinc primers, i aquesta temporada ha guanyat tres curses amb un Porsche 911

Jordi Gaig (Porsche 911 GT3) va completar el cap de setmana passat una campanya excel·lent en el campionat de Catalunya de Ral·lis d'asfalt. Va ser segon en el Ral·li 2.000 Viratges, només superat per Josep Maria Membrado (Mitsubishi Evo X), i es va assegurar el títol. Ara està pendent de guanyar, també, el campionat de Catalunya absolut, cosa que passarà aquest cap de setmana amb la disputa del Ral·li de terra de Tàrrega. Ni Membrado ni ell tenen previst participar-hi i això li donaria automàticament el títol absolut.

A Gaig, la glòria li arriba camí de la cinquantena. Tot just fa tres anys, quan en tenia 41, va debutar en el campionat de Catalunya de ral·lis amb un BMW M3 E30, un cotxe del 1986 que ara ja podria competir en un campionat de clàssics. “Me'l vaig comprar amb un company per anar a fer derrapades. Com que m'agrada la mecànica, el vaig començar a evolucionar i vam veure que érem molt ràpids”, explica. Aquest va ser el detonant que el va dur a inscriure's al campionat de Catalunya, on les coses no li van anar gens malament, ja que va acabar entre els cinc primers. “Anàvem de pressa amb un cotxe de més de vint anys i vam pensar que, amb un cotxe més competitiu, potser podríem guanyar el títol.”

El proper pas en la seva carrera va ser adquirir el Porsche 911 GT3, que va haver d'adaptar als ral·lis d'asfalt: “No trobàvem la suspensió que anés bé i la posada a punt va ser difícil, però des de la primera cursa ja vam anar ràpids.” Ho va ser tant, de ràpid, que va guanyar la prova inaugural, a Cervera. Gaig, amb Aleix Astudillo de copilot, va repetir victòria en el Ral·li de l'Empordà i en el de Valls, a més d'acabar segon les proves de la Pineda el Berguedà, Àger, Osona i 2.000 Viratges.

Del trial, al Dakar

El seu debut en el món del motor va ser en el trial. Una lesió a les cervicals el va obligar a retirar-se'n, i per sadollar la seva set de gasolina va provar un quad. La zona afectada per la lesió no li feia mal i va començar a entrenar pel seu compte. Com que se'n sortia prou bé va decidir debutar en competició en el Dakar, el 2003. Durant sis dies va ser líder de l'especialitat, fins que el quad va petar i va haver d'abandonar. Una nova lesió –clavícula i costelles trencades– va ser, també, un nou motiu per canviar d'especialitat i passar-se als cotxes. Amb poca experiència, va encarar la seva segon participació en el Dakar, en un equip en què va tenir Salvador Servià com a company. Just a l'arribada a l'Àfrica va tenir un accident i no va poder continuar.

“Quan sigui gran tornaré al Dakar. A mi m'agrada anar ràpid, però per fer-ho necessites uns recursos [mecànics, assistència] que jo no tinc. I per anar d'excursió al Dakar prefereixo no anar-hi. Ja hi tornaré quan ja no sigui ràpid”, conclou. Ni falta que li fa, atès l'èxit aconseguit en els ral·lis.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)