La veritat és que una victòria tampoc no et canvia la vida. El balanç de la temporada és correcte, hem aconseguit una victòria, i això és important. Ara, cap al final del curs, estem conduint bé, però hi ha hagut ral·lis en què no hem estat prou competitius. Hem de seguir treballant per fer-ho millor.

Bé, amb allò volia dir que aniríem a totes i que era o guanyar o cap a l'hospital. Aquell tuit va tenir molt de ressò, però al final vaig poder aconseguir la victòria i n'estic orgullós.

El que està fet, està fet. Estic orgullós de tot el que he fet abans. He tingut la sort o la mala sort d'estar amb Sébastien Loeb al mateix equip, i això té coses molt bones i coses dolentes. Jo em quedo amb les bones.

Tot el que diguis de Loeb és poc. Nou vegades campió del món, imagina't. No hi ha gaire cosa a dir que la gent no sàpiga.

Potser no haver assumit algun risc més, abans. Però mirar cap enrere no serveix de res.

Això li ho hauries de preguntar al cap. Hi ha hagut ral·lis en què he estat decebut amb mi mateix i d'altres en què he estat content. Si ells estan decebuts, que no ho penso pas, no sóc jo qui ho ha de dir.

No, i ara! Les decisions no es poden prendre només per un ral·li. Aquest ral·li és important, un ral·li en què ho vull fer especialment bé, per mi i per l'equip, però especialment per mi i pels aficionats. D'ara endavant tot el que facis és important, a la terra com a l'asfalt. És la recta final del campionat i és el que la gent recordarà. No només aquest ral·li, també el següent i els que hem fet just abans seran importants amb vista al futur.

Sempre surts amb una mica de pressió, a casa, però no perquè en aquest ral·li m'hi hagi de jugar el futur.

Sí, tot, tot!

Una cosa no treu l'altra. En el RACC són molt professionals, fan un ral·li fantàstic per als aficionats. Personalment preferiria fer el ral·li d'asfalt, però la terra i la nit són molt macos per a la gent. L'organització, un deu.

El RACC sempre m'ha donat suport, econòmicament i també amb consells i estant allà per tot el que fes falta, que també és important. Més que un patrocinador o una organització, són amics. La gent del RACC sempre m'ha sabut aconsellar i són com una família per a mi.

Això ha estat un engranatge, no ha estat cosa de només una persona o una entitat. Sense el RACC potser hi hauria arribat o potser no. Si no hagués tingut un patrocinador com el Santander o Cantàbria –que em va ajudar en el seu moment– potser no hi hauria arribat. Si Magda Salarich [aleshores directora general de Citroën Hispania] no m'hagués donat un cop de mà, si mon pare no m'hagués ajudat des del començament, si un amic meu no m'hagués fet el cotxe amb què vaig guanyar el meu primer ral·li del nacional... Tothom que ha estat allà en moments clau de la meva carrera esportiva ha estat important. Cadascú hi ha posat el seu granet de sorra. En els triomfs de Dani Sordo hi ha col·laborat molta gent.

No, estic content amb la que m'ha tocat. Potser m'hauria agradat no haver coincidit tants anys amb Loeb! M'agraden aquests cotxes.

Sí, potser eren més espectaculars pel que fa al so, però no passaven tan ràpid pels revolts. Molt soroll i cavalls, però estabilitat i seguretat, zero. Estic content amb l'època en què visc.

Hi ha José Antonio Suárez i Yerai Lemes [en el mundial júnior]. I hi ha un xaval jove, Surhayen Pernía, que ha guanyat un prova del campionat d'Espanya. Al meu circuit de kàrting, La Roca, li donem una mica de suport, no gaire. Però s'hi pot entrenar sempre que vulgui, és com casa seva.

Són diferents, però igual de competitius. Potser el Ford tenia una mica més de tren davanter i la cua anava més solta.

No, ja no s'arreglarà. Michèle Mouton [mànager del WRC] m'ha dit que no ho canviaran.