Un lleó és un animal perillós; un lleó ferit encara ho és més. I Sébastien Ogier era un lleó ferit en arribar a Mèxic. Ferit en el seu orgull, si més no. Un error de concentració li va costar el lideratge del WRC en l'anterior cita, a Suècia, i allò el va “encendre una mica més” abans d'aterrar a Mèxic. A León, precisament. El pilot de Volkswagen només va cedir la iniciativa a Mads Ostberg (Citroën) en la part inicial de la primera etapa. Tot seguit, aprofitant l'embolic amb els reglatges del noruec, es va fer l'amo del ball sobre les pistes de terra mexicanes. El seu company Jari-Matti Latvala no podia fer res més que veure com s'eixamplava la distància entre els dos Polo. Ogier va rematar la feina en l'últim tram, el Power Stage, en què va tornar a batre Latvala per endur-se els tres punts extra.

Darrere els dos cotxes alemanys, els accidents dels Citroën d'Ostberg i Meeke, del tercer VW, Mikkelsen, i del Ford de Kubica –més l'avaria del Fiesta d'Hirvonen– van alçar al tercer lloc el Hyundai de Thierry Neuville, i en el quart, el Ford d'Elfyn Evans, el millor resultat al WRC per al jove gal·lès. La marca coreana, però, va estar amb l'ai al cor fins que Neuville va fitxar en el control final del ral·li, perquè en l'últim enllaç el belga va tenir una fuita d'aigua que va resoldre abocant-hi la cervesa mexicana que li acabaven de donar al podi del Power Stage; altrament hauria hagut de plegar.