Periòdicament la realitat ens recorda aquell lema escrit en les acreditacions de la FIA: “Motorsport is dangerous” (l'esport del motor és perillós). L'accident de Jules Bianchi és el de conseqüències més greus dels últims vint anys. Des que Ayrton Senna i Roland Ratzenberger van morir el mateix cap de setmana del 1994 a Imola, la croada de la FIA en benefici de la seguretat ha estat implacable, aplaudida i plenament justificada. Xassissos, sistemes de seguretat passiva i circuits s'han adequat sense parar a les exigències a la matèria que està sota el control de Charlie Whiting. Accidents esfereïdors, com el de Kubica al Quebec, impactes frontals i bolcades diverses no han tingut cap conseqüència important. De fet, el ferit més rellevant dels últims anys havia estat Felipe Massa, per l'impacte d'una peça metàl·lica en el seu casc.

Bianchi és a l'hospital sense que tinguem notícies precises del seu estat –un fet molt poc tranquil·litzador– per un cúmul de circumstàncies, una de les quals és la fatalitat. Aquesta no es pot evitar. De fet, si en comptes de la grua hi hagués hagut tres comissaris, les conseqüències haurien pogut ser més tràgiques i, en canvi, Bianchi n'hauria sortit indemne.

Algú jutjarà que és oportunista dir-ho, però hi va haver una decisió mal presa. L'experimentadíssim Whiting, que havia fet començar la cursa nou voltes rere el cotxe de seguretat per garantir les condicions mínimes –i a qui Lewis Hamilton, mig en broma mig seriosament, li deia per ràdio que s'avorria– es va estalviar l'entrada del safety car quan Sutil va perdre el control del seu monoplaça en lliscar sobre una bassa d'aigua. Cada decisió es pren en unes circumstàncies diferents. No està escrit enlloc que quan una grua treballa en una escapatòria s'hagi de fer aparèixer el cotxe de seguretat. Però no és el mateix que passi en una cursa en sec a Bahrain –amb escapatòries enormes i asfaltades–, on amb la bandera groga pot haver-n'hi prou, que al ràpid Suzuka, amb escapatòries mínimes, amb la pluja in crescendo, bassals a l'asfalt i uns quants pilots apurant les gomes al màxim. Bianchi, amb unes rodes intermèdies amb més de 20 voltes d'ús, també va fer aquaplaning i Charlie Whiting –valedor incorruptible de la seguretat– va lamentar no haver estat tan prudent com sempre.

D'altra banda, si hagués fet sortir el cotxe de seguretat i Bianchi hagués acabat la cursa, li estaríem dient de tot per haver mutilat un final de gran premi que encara guardava alguna batalla interessant. Recordar l'episodi d'ahir anirà bé per ser justos quan valorem pròximes decisions seves.

Al Circuit de Barcelona-Catalunya, van obligar –i amb motiu– a fer-hi una xicana abans del ràpid revolt d'accés a la recta de meta, perquè no s'hi podia ampliar l'escapatòria. Segurament avui no toca, però algun dia també ens haurem de preguntar què fa la F-1 a Suzuka i a alguns altres circuits amb escapatòries minses i amb les parets i les tanques tan a prop de la pista. Perquè això segur que no és culpa de Charlie Whiting.