Molta il·lusió. La il·lusió sempre l'he tinguda, cada any, quan he vist que funcionava i funcionava bé. Ara, és clar, encara que l'hagi parit jo, si no hi hagués hagut al darrere l'estructura professional del RACC o de qui sigui, no hauria servit de res. L'èxit de Montmeló és la gestió.

Ens hem de remuntar a l'any 84 o 85. Quan el RACC estava negociant el tema de Caldes de Malavella, l'aleshores president Salvador Fàbregas em va demanar que me'n cuidés jo, de tot plegat. Vam analitzar vuit o nou ubicacions diferents... Un dia un missatger em va dur un plànols d'una finca de Montmeló que uns advocats del consorci de la Zona Franca havien enviat a la federació catalana. Vaig pensar: “Coi, si per aquí passo tot sovint anant cap a Viladrau!” Vaig agafar la moto i me'n vaig anar cap allà. Em vaig enfilar per un camí de carros amb la moto fins que ja no vaig poder pujar més. Amb els plànols a la mà vaig anar a parar on ara hi ha l'estadi. Vaig trucar al Sebastià Salvadó –que estava a la junta del RACC i duia el tema del circuit– des del restaurant de Can Romeu. “Ara vinc”, em va dir, i vam tornar tots dos cap allà. “Tu creus que hi cabria?”, em va preguntar. “Home, crec que sí.” I així va començar la història.

Va ser així, segur. El vessant esportiu del món del motor a Catalunya era innegable. Això no s'improvisa, això és història de molts anys, i aquesta història s'ha de plasmar d'alguna manera.

Jo havia estat pilot de moto, coneixia molts circuits, però no m'havia fixat en com estaven fets. En rebre l'encàrrec, vaig dir al senyor Fàbregas: “Miri, si vostè m'encarrega això, li asseguro que en un any sabré de circuits més que ningú.”

La forma de la finca hi influeix, és clar, però per mi hi ha una cosa sagrada: el que has de tenir clar és què vol el promotor. Un circuit de què? De motos, de F-1... Són compatibles, però si el dissenyo per a motos el faré d'una manera, i si és per a F-1, d'una altra. I quin nivell vol? Campionat del món, circuit nacional... Albacete, el segon circuit que vaig fer, va ser en el seu moment el millor circuit de promoció d'Europa. A Catalunya em van demanar El Circuit, amb majúscula. “Ha de ser el millor circuit del món”, em deia Salvador Fàbregas. Jo he dissenyat Catalunya i Xest. Amb l'amfiteatre, Xest és un circuit extraordinari per un campionat de motos. Hi poden córrer cotxes? És clar, però no és un circuit per a F-1.
Derek Ongaro, que aleshores era l'inspector de circuits de la FIA, em va dir un dia: “Jaume, quan facis un circuit escolta tothom i després fes el que creguis convenient.” Perquè ningú és objectiu, tothom és subjectiu en funció del que li interessa. Alain Prost [aleshores vigent campió del món] em va ajudar moltíssim. Tenia amistat amb ell i quan tenia pegues li preguntava: “Com ho veus, això?”

El 1985.

No, perquè nosaltres vam fer el projecte i el RACC, amb bon criteri, va fitxar una persona per dur la direcció de l'obra.

Jo crec que són peatges que es paguen. Quan es va treure la xicana Nissan [el 1994], vaig anar amb el Gerhard Berger [representant dels pilots] amb un metro i li vaig dir: “Veus com sí que compleix?” “Home, és que la impressió que fa...” “Gerhard, no podem anar amb impressions. Compleix o no compleix? Sí.” La gent opina de tot, no del que sap.

No, són peatges. Bé, i algun per seguretat. Els cotxes cada vegada van més de pressa i això justifica fer-hi algun canvi. El més fotut hauria estat variar el traçat perquè no hagués agradat. El Circuit de Catalunya és el que rep més assajos. És més barat? Són més simpàtics, al RACC? El clima afavoreix? En part, sí, però també podrien anar a Jerez. Si el Circuit no els agradés, no vindrien. Jo anava pels boxs i preguntava què els semblava als mecànics, que no sabien qui era jo. “És molt tècnic, va molt bé per preparar els cotxes”, em deien.

Doncs mira que Abu Dhabi i d'altres... Sí, però és que una cursa de F-1 per a mi és poc espectacular. Com a aficionat es veu millor per la tele. Però això no només a Catalunya, a tot arreu. A Hockenheim potser veus un 30% del traçat; però segueixes sense veure el 70% restant.

Home, si m'ho planteges així, potser sí.

Potser sí, però no ho veig així. Per mi, un circuit és un traçat, i el traçat agrada.

Espectaculars. Són circuits espectacle. El Hermann el conec i té la seva manera de fer. Tots els circuits que he fet, ha estat el client que m'ha vingut a buscar. Ell potser ha tingut clients que no els ve d'aquí; doncs fantàstic.

Sí, però qui paga mana. Hi deu haver altres interessos pel mig.

Des del punt de vista de rendibilitat, econòmic i d'explotació hi estic d'acord, perquè si el cotxe va a parar a la graveta, els patrocinadors se'n ressenten. Sobre l'asfalt, el cotxe pot tornar a la pista; molt bé. Ara, investit com a responsable de seguretat de la FIA [Nogué va exercir set anys d'adjunt d'aquest càrrec, entre el 1988 i el 1994] no puc aprovar-ho mai. Per una raó molt senzilla. L'escapatòria d'asfalt pressuposa que el pilot surt en condicions perfectes per poder rectificar, i si és així millor que trobi asfalt i rectifiqui. I si no és així? I si té un desmai o s'ha bloquejat alguna cosa? Es fot una castanya de ca l'ample. És física pura. Això mai m'ho ha discutit ningú. El que em diuen és que no és el normal.

Sí, sempre que surtis en bones condicions físiques, mecàniques i personals.

T'ho dic amb la boca petita, però hi estic d'acord. No donen trempera, coi!

Spa. És preciós.

No. Això és un puzle. Quins elements hi vull posar? Vull un revolt de radi creixent. Per exemple, el curvone té sis radis diferents. Li vaig preguntar a Prost què li semblava. I em va dir: “Si ho fas, Jaume, aquí només avançaran els bons.” Doncs això, i vas encaixant el puzle. Pot trigar dies o mesos, no ho saps mai.

Home, ara canviaria coses, petits detalls. Per exemple, l'amplada. En aquella època era bestial, però ara... Per què es va retallar el revolt de La Caixa? Per fer més escapatòria, no hi ha més espai. I a sobre creem una frenada forta.

Sí que s'hi hagués pogut seguir corrent, però hauria costar molts diners. El traçat de Montjuïc és una preciositat, una passada. Compara Montecarlo amb Montjuïc; no hi ha punt de comparació. És molt millor Montjuïc, com a traçat. Però s'ha d'imposar la raó als sentiments. Seria viable, factible no ho sé.

En puritat hauria de ser Salvador Fàbregas. Sebastià Salvadó en va agafar el relleu. Però jo sóc enemic d'aquestes coses. Al Circuit de Catalunya hi havia els revolts Repsol, Campsa, La Caixa, Würth... Altres circuits, Ángel Nieto, Sito Pons, Àlex Crivillé... No anem bé. El revolt Nieto no dóna calés; el revolt Repsol, sí. Circuit de Barcelona-Catalunya, això ven. Siguem grans i deixem-nos de foteses.