Sí, tot està anant molt bé. Hem estat ràpids tota la temporada, però des del Canadà hem fet un pas més.

Són 37 punts [l'avantatge de Petter Solberg]. La puntuació màxima en un cap de setmana són 30, però el sistema de puntuació ho complica. A Lohéac vaig sumar els 30 punts, però només en vaig esgarrapar quatre a Petter. És un bon pilot i, si és intel·ligent, l'avantatge és seu. He de confiar en les seves errades per ser campió.

Sí, és molt ràpid. Però penso que nosaltres podem ser millors. Ara l'estem pressionant i, si hi ha lluita i arriben les errades, pots perdre molts punts molt de pressa.

Sí, segur. Peugeot té una gran història en les curses i Peugeot Sport sap el que fa a l'hora de construir el cotxe. Junt amb el Team Hansen, és la combinació perfecta.

Sí, ho hem ajuntat tot d'una manera ideal. Tenim tota la tecnologia i coneixements de Peugeot com a fabricant, però amb els avantatges de tenir un equip familiar, petit i agradable.

No, i ara! Sí que poden! He de rendir i obtenir resultats.

Sabem com parlar els uns amb els altres, com comunicar-nos, perquè ens coneixem de tota la vida. Això ho fa molt fàcil. Però al circuit mirem de ser professionals, de mantenir una relació entre directors i pilots.

Sí, és el millor professor. Com més experiència tinc, més clar veig que l'he d'escoltar més. Al principi em costava una mica! De vegades em donava un consell, no en feia cas, cometia una errada i llavors entenia el que em volia dir! Cal entendre quan és el moment de guanyar i quan és el moment de cedir una mica per guanyar al final de tot.

Penso que volia provar d'anar a un altre lloc. Ell feia molt temps que corria per al seu pare, mentre que jo venia d'un altre món, dels fórmules, i he entrat a l'equip de la meva família més tard. Ell volia volar sol.

De petit el meu somni era la F-1. Aleshores el ral·licròs era el que feia el meu pare. Jo volia arribar a la F-1. En un moment donat vaig provar altres coses, i vaig posar-me al volant d'un cotxe de ral·licròs. Pilotar un cotxe així és una bogeria. Crec que és el millor cotxe del món per a un pilot. Em va encantar, i el 2013 vaig fer l'europeu sencer. El ral·licròs s'adapta al meu estil de pilotatge. Per fi podia pilotar a còpia de sensacions, amb els consells del meu pare i un bon cotxe. Estic molt content del canvi, perquè em diverteixo més aquí que si hagués arribat a la F-1.

Un cotxe de ral·licròs és el súmmum del pilotatge. El pilot ha de lluitar amb el cotxe tota l'estona. Cal desplegar una agressivitat que no té cabuda en un circuit normal, corris amb el que corris. Per això crec que el ral·licròs planteja el repte més gran per a un pilot.

No vaig estar gens d'acord amb la penalització, perquè no vaig tallar el circuit; sempre vaig tenir una roda dins de la pista. Al final em van treure la sanció per tallar el revolt i la van canviar per una altra, per haver-lo empès. No crec que l'empenta fos gaire forta, però en fi, he de girar full. Això sí, me n'alegro, d'haver fet aquella maniobra i d'haver creuat la meta el primer. Ho tornaria a fer.

Estic d'acord. Aquest tipus d'accions són el que fa que el ral·licròs sigui un gran esport. Tibar al límit, sobretot en plena lluita amb un altre cotxe. Això no és possible en cap altra fórmula.