La muntanya màgica de Girona

La pujada als Àngels va fer-se un lloc en la història de l'automobilisme de competició, i per diversos motius. Primer, per les nou edicions disputades, amb llistes d'inscrits notables per a l'època que van culminar amb els 90 participants del 1980, quan ja era puntuable per al campionat d'Espanya de muntanya. Però també, i de manera involuntària, perquè en la primera edició va debutar en competició un dels pilots catalans amb millor palmarès de la història, Salvador Servià.

Era el dia de Sant Pere del 1969, just el dia que Servià feia 25 anys. Animat per una colla d'amics que buscaven participants a corre-cuita perquè la inscripció flaquejava, Servià –i uns quants més– van presentar-se als entrenaments de dissabte. Els Seat 600 i 850, Renault 8, Simca 1000, Mini i Morris eren el gruix. Els Fiat Abarth, Lancia Fulvia o Porsche 911, amb comptagotes. Servià va inscriure's amb el Seat 124 que feia servir per treballar a l'empresa familiar. Amortidors durs, llandes girades i rodes inflades. Servià va fer el millor temps en la pujada d'entrenaments de dissabte. L'endemà, empès per les ganes, va acabar fora de la carretera. I dilluns va dissimular com va poder davant el seu pare. Però aquell dia va començar tot, i setze anys més tard (1985) guanyava el primer dels dos campionats d'Espanya de ral·lis consecutius. Lluís Roura (Porsche 911 S) va ser el guanyador. Servià es va refer l'any següent en vèncer amb un Seat 1430, i va ser tercer el 1971, quan va imposar-se Josep Maria Clot amb un monoplaça, per bé que en les classificacions només figuraven els turismes i el millor va ser Jordi Pla (Alpine 1600). El 1972 la prova va ser puntuable per al campionat d'Espanya i els gironins van quedar bocabadats amb els vehicles més estratosfèrics que mai no havien vist, com ara el Porsche 908 del guanyador, Juan Kutz, o els Abarth OT 2000 de Jordi Pla i Josep Roqué.

Després d'un parèntesi de sis anys, la delegació gironina del RACC va tornar a organitzar la
cursa. Era l'època daurada de la muntanya, amb un campionat
d'Espanya de luxe. El 1978 va imposar-se Alfons Tórmez amb un monoplaça Martini. Les quatre últimes edicions van veure la victòria del pilot català amb millor palmarès en la muntanya, Joan Fernández. El sabadellenc va dominar amb mà de ferro en una època en què els monoplaces de Fórmula 1430 i de F-1800, els Seat 124 FL molt ben preparats, els Alpine i els Simca
Rallye atòmics però també les barquetes Osella i Lola, eren habituals. La del 1980, amb 90 inscrits, va tocar sostre.

La que havia de ser la desena edició es va haver d'ajornar el 1983 pel mal estat de l'asfalt i la història de la pujada als Àngels es va acabar. Fins ara, quan Rallyclassics la reprèn.