Ni Kings League ni supercopa ni punyetes. Qui vulgui futbol i espectacle al mateix temps que s’acosti a Montilivi.

Si Llarena busca catalans que hagin malversat que miri els fixatges del Barça de l’última dècada i tindrà un orgasme.

Avui mateix he trucat la cantant per composar plegats una cançó dedicada a Ferran Torres. Acabarem als tribunals però l’ocasió s’ho val.

El Madrid sembla una metàfora de Pedro Sánchez. Passi el que passi al camp per la dreta o per l’esquerra sempre acaba sobrevivint.

Aragonès, a la cimera i ERC, a la manifestació. Encara recordo Joan Gaspart desdoblant-se com a directiu i com a soci. Quins temps.

En diuen supercopa però podria ser la copa del rei emèrit ja que la jugarem on van sortir els 65 milions dels quals ara gaudeix l’amiga Corinna.

En el partit d’ahir ens va tornar alguns milions dels que ens va robar però el deute, que quedi clar, encara és gegantí.

No hi ha encara prou rivalitat entre les aficions per considerar l’Espanyol-Girona un derbi. Per molts, de fet, no són equips ni d’un mateix país.

Aragonès és com Xavi. Per molt bé que juguin els seus consellers no té ni defenses ni davanters per fer por als adversaris. I no pot fitxar.

Això de l’IVA fa pinta que serà l’estafa més gran des que el City va encolomar Ferran Torres al Barça. Dit això, bon any a tothom.

Ahir no van semblar tan lluny aquells temps de Van Gaal en què ens remuntaven tres gols en qualsevol camp i en qualsevol competició.

Veig tants pericos i culers emprenyats amb el que va passar en el derbi que la decisió més justa seria tornar-lo a jugar.

Florentino havia de triar ahir entre anar a veure Avatar o el clàssic de bàsquet i no es va equivocar.

Aposteu fort per al Madrid com a campió de la lliga i la Champions. Els diners no us donaran la felicitat però suavitzen la pena.

Davant la sorpresa del propi perico de pro Gabriel Rufián els canvis en la justícia espanyola han tingut un impacte immediat.

Mozart dirigint una orquestra i una colla de Salieris corrent amunt i avall. Així va ser la final del mundial del 1970: Brasil-Itàlia.

Si hagués intercanviat cromos al pati amb l’habilitat del PSC-PSOE, ERC i Podem ara tindria unes col·leccions imperials.