Un ‘Barça líder’ i ‘el govern del 80 per cent’ són expressions amb força i que sonen bé però la realitat juga una altra lliga.

Ter Stegen va ser la viva imatge d’ERC i Aragonès els propers mesos intentant governar amb només 33 diputats fins al 2025.

L’estiu del 2008 vuit directius van abandonar Laporta i es va pronosticar el caos i la desesperació. Però va passar just el contrari.

Pels que pensin que les coses no poden empitjorar en l’arsenal nuclear rus hi ha des de la Guerra Freda un míssil amb el nom de Barcelona.

Si ha de venir Messi ho aprofitem per amagar Puigdemont en el seient de darrera i que aparegui en el Parlament per posar ordre.

Si es tracta de jugar amb les mans a futbol el Barça envia l’equip d’handbol, que és campió d’Europa, i s’acaba la història.

Dembélé era a Milà com un militant de Junts. La cama dreta escoltava Laura Borràs, l’esquerra, Jaume Giró, i l’urna per votar, enlloc.

Per resoldre debats en una entitat no hi ha res millor que una bona assemblea de compromissaris. Que li preguntin a Laporta.

Només que a l’exèrcit noruec n’hi hagi tres o quatre com ell a veure si Rússia s’atreveix alguna dia a creuar aquella frontera.

Veig el Barça fent-se passades per fer avançar només el temps i penso en partits catalans fent grans proclames. I la porteria?

La vergonya de veure el Barça jugant aquell partit contra el Las Palmas al Camp Nou va ser un preludi de tot el que vindria després al país.

Només demano que després de qualsevol votació de la militància d’un partit posin porteries de futbol per xutar penals si hi ha un empat.

El govern de Catalunya del 2022 ja fa ombra al Barça de Setién. Només falta un 8-2 en qualsevol contesa electoral perquè algú faci net.

Això del Quebec està molt bé però com deia aquell l’autonomia que ens cal és la de Portugal i Espanya, si vol, que ens guanyi sempre a futbol.

Ja tenim el primer títol del Madrid, la supercopa de bàsquet. Ens convé, com diuen, que s’acabi el món aquesta tardor mateixa.