L’esquerra europea, desenganyem-nos, és com Jordi Alba, o sigui els extrems drets d’arreu s’estan posant les botes.

Els herois del dia. Gràcies a ells tenim jugadores professionals catalanes i del Barça que renuncien a la selecció espanyola.

Els herois del dia. Gràcies a ells tenim jugadores professionals catalanes i del Barça que renuncien a la selecció espanyola.

Ara tots són escarafalls pel que cobra però va ser ell qui va negociar el contracte amb Rakuten quan ningú volia Qatar a la samarreta.

Tantes exigències que posa en els seus contractes i no es va endur cap dels seus amics del Barça al PSG. També és mala sort.

Creia que entre el procés i la política fiscal d’Ayuso a Madrid ja no quedava cap a Catalunya, però el PP encara en busca sota les pedres.

Hi ha individus que van als camps de futbol i insulten els negres de l’altre equip però no els del propi. Un minut de silenci per ells.

Puja la inflació, pugen els tipus d’interès, pugen els interessos dels crèdits i baixa el preu de Grizemann. Sense novetats en el front.

Espanya pot nacionalitzar qui vulgui per decret. La qüestió és si pot “desnacionalitzar” perquè, en aquest cas, la cua serà molt llarga.

Els que critiquen el joc i el rendiment del davanter no crec que siguin dels que agafen els trens de rodalies de Renfe.

En l’independentisme no n’hi ha prou en deixar un Alba o un Piqué a la banqueta. Hi ha algun altre capità que tampoc dona la talla.

Joan Carles I pul·lulant entre aristòcrates en l’enterrament d’Elisabet II pot esdevenir el millor episodi de Mr. Bean de la història.

El debat sobre si Lewandowski havia de celebrar un gol a Munic es va resoldre de la millor manera, fallant tots els que va tenir a les botes.

Munic és la capital de l’estat lliure de Baviera, que també es considera una república pròpia. Imagineu el Parlament aprovant una cosa així.

Veia gent tan emprenyada a la manifestació de la Diada que sort que ja no tenim a Bartomeu al Barça. Com a mínim, un problema menys.