Sito Alonso, una elecció amb seny i futur

Quan al febrer del 2008 el Barça va fer fora Dusko Ivanovic i va encomanar l’equip al seu ajudant Xavi Pascual, que tenia 35 anys i cap experiència professional, qui més qui menys va arrufar el nas, i encara més quan, setmanes després, se’l va confirmar fins a final de curs. Al capdavall, aquella decisió va encetar el cicle guanyador més perllongat de la història de la secció de bàsquet del Barça.

Han passat nou anys, l’exigència no para de créixer, la nova Eurolliga ha engendrat un grapat d’equips formidables i el Barça, després d’un any perdut, ha escollit Sito Alonso, un entrenador que ha begut en l’escola d’Aito, que es va fer gran a la Penya i que, per tant, hauria d’encaixar bé en el model que vol implantar el Barça, que vol tenir més present el planter que en els últims anys.

Sito Alonso combina caràcter i mà esquerra, és exigent però equilibrat. No és un entrenador amb gran cartell a Europa –de fet, és jove, 41 anys– però ja hi té experiència i ha conduït amb bon balanç el Baskonia, un dels equips en què, fora dels grans d’Europa, l’entrenador està més exposat.

Per descomptat, l’entrenador no ho és tot i serà la plantilla que es formi i com la dirigeixi Alonso el que retratarà el Barça. Però, un cop constatat que fitxar Jasikevicius no era viable, la cúpula tècnica que comanda Nacho Rodríguez ha fet una elecció assenyada, pensant en el bàsquet abans que en els noms.